divendres, 15 de gener de 2010

Pensaments inconnexes - LXXII -

De Relats Conjunts, i pluges i taxis i ...


(Demanant un taxi Lisbeth Firmin 2004, és una altre proposta de Relats Conjunts)
Plou!
Sols em faltava això! No me quedarà més remei que agafar un taxi, perquè ni pensar d’anar amb metro en aquesta situació.
Per què quan plou i he d’agafar un taxi, sempre em ve al cap “Taxi Driver”?


(Tema de Taxi Driver / Bernard Herrman)

Serà per què la darrera vegada que en vaig agafar un era un Seat 1500?
Serà per què, en realitat, penso en “Blade Runner” però aleshores no se com quadrar aquest relat?
Serà pels instints assassins tant desenvolupats que tinc en aquest moments?

(Mmmmhhhh....! Ara que em veig al mirall del vestíbul, Déu n’hi do el goig que faig. I és que aquest vestit em fa un tipet ben mono. Una mica Katharine Hepburn a la “Costilla de Adán”, tot s’ha de dir, però faig patxoca.
Tal vegada m’he precipitat al fer-li un ull de vellut al manso que m’ha deixat anar aquella floreta.)

Però es que s’ha d’entendre: Com m’assabenti de qui ha sigut el mal parit que m’ha fotut/amagat la bossa on portava la roba...!

I ara cau més fort! A veure, el mòbil, el mòbil... Sort que he tingut la precaució de guardar la documentació, el mòbil (i un paraigües???!!), a la bossa del conjunt, sinó ara ja hauria begut oli.

Era d’esperar. Sense bateria! Ja em sentirà el nen quan arribi a casa! Si vol jugar que faci servir la PSP i no el meu mòbil, coi! Que sempre estem igual!

Doncs aquí dintre no vindrà el taxi. Ens omplirem de valor i sortirem. I que passi un ja!, que amb la tarda que porto... Perquè, és clar, al senyor no li ha agradat com he fet la feina: “Distant”, em diu. “Freda”. Freda? Freda? Que es posi ell al meu lloc, cabronàs! Que s’esperava: Regina Do Santos?

- “Com podràs comprendre, no puc pagar-te el que havíem acordat. I menys tenint en compte el preu del “chuletón” de bou (sagnant) que hem tingut que anar a comprar, a corre cuita, per posar a l’ull d’en J.”

Cagúntotelqueesmouperlaire! Poc que m’ho deien a casa:
- “Anar a ciutat sols et decebrà i et portarà problemes. Mira la feinada que tenim al mas”
- Però hi ha taxis, pare!
- “’llons de gamarús! Borinot, més que borinot! Si recollissis mes maria en comptes de fotre-te-la, millor ens aniria a tots!! Que qualsevol dia se’ns presenten els picoletos i haurem de sortir cames ajudeu-nos!”
- “Indalesiu!!! No li parlis així! Què li vols treure les il.lusions?”
 Replicava la mare mentre li llençava pel cap una portadora.

Aixxxx! Aquells somnis de joventut!


(Big Yellow Taxi - Joni Mitchell)

I ara ja em veieu aquí. Sota la pluja. Amb aquest vestit. Amb aquesta fila.
La mare encara em donaria suport?
Realment era... era... és, és, ÉS!!! És un taxi! Un Taxi! Si no em veu i em para sóc capaç de llençar-li...
Si, m’ha vist! S’atura!


(¡Taxi! - Joaquin Sabina/Hilario Camacho)

- Bona tarda
- Bona tarda... és una frase feta, oi?
- Perdoni’m, però està dintre de la guia d’estil de l’Associació de Taxistes per una circulació més feliç, i si es possible sostenible, per la ciutat, a la qual m’honoro a pertànyer.
No sols portem a les persones d’una banda a un altre. Intentem que interioritzin que l’important no és el destí, sinó el camí, mitjançant unes breus i senzilles pràctiques psicològiques i de nova espiritualitat que han de servir com a eines d’us diari per contribuir a la fita d’aconseguir una societat més sana emocionalment.
I tot això sense cap recàrrec a la baixada de bandera.

M’ho havia deixat anar, així, sense respirar! Això era un clar exemple del mal que feia Catalunya Ràdio, l’Ofici de viure i Gaspar Hernandez!
Ja no hi ha taxistes que escoltin en Justo Molinero i Radio Tele-Taxi?

- “Li puc fer una pregunta?” – M’etziba mirant-me, tendrament, pel retrovisor. I sense esperar la meva resposta:
- “Vostè és considera sàvia?”
- Un moment, un moment... Els taxistes, habitualment, no pregunten l’adreça de destí? I vostè, em pregunta... M’està preguntant, així en fred, si em considero sàvia? SÀVIA?? Però...
- “Ho veu, està tensa. No ha tingut una bona tarda? Alguna mena de desengany?” – em talla
- Miri, sap què li dic? Que malgrat sigui l’única feina que tinc, plego! No s’ho val! I faci el favor d’engegar el cotxe i moure’s, que el comptador no para de saltar i no ha fet ni el gest de treure el fre de mà!.
Va engegui i porti’m a ....
- “No voldria pas que l’apropés fins el nostre centre Assistencial per Passatgers Col.lapsats?. Preparen una crema de moniato i porro, molt relaxant (o era molt laxant?). Sigui com sigui se li posarà bé.”

No podia més. Preferia estar a l’atur que continuar amb aquesta feina, que malgrat és vocacional (si, si, em van oferir d’altres més “honroses”, però la joventut és com és...), està plena de mal rotllos, escarnida i, en el meu cas, quasi sempre, mal pagada...

Ja trobaria una altre feina. Segur que encara podria telefonar a M. o F.
Em trec la perruca amb un gest fastiguejat. Sense pensar-m’ho, allibero els pits de la pressió dels sostenidors i em faig un lleu massatge per revifar-los un xic, sense cap decòrum.
Les sabates de taló fa estona que son fora.

El conductor, en veure tot això, s’ha quedat mut. Ara sols té ulls per a la circulació.

Què pensarien a casa si veiessin a on he arribat? En aquest estat? Em recollirien i podria dormir, un cop més, amb les truges?

I és que no pot ser bo que, els únics “bolos” que em surten sempre siguin per fer de dona...


(Taxista - Pau Riba)

(Les lletres les cançons les trobareu als comentaris)

12 comentaris:

barbollaire ha dit...

Les lletres:
Big Yellow Taxi
Joni Mitchell

They paved paradise
And put up a parking lot
With a pink hotel, a boutique
And a swinging hot spot
Don't it always seem to go
That you don't know what you've got
Till it's gone
They paved paradise
And put up a parking lot

They took all the trees
Put 'em in a tree museum
And they charged the people
A dollar and a half just to see 'em
Don't it always seem to go
That you don't know what you've got
Till it's gone
They paved paradise
And put up a parking lot

Hey farmer farmer
Put away the D.D.T. now
Give me spots on my apples
But leave me the birds and the bees
Please!
Don't it always seem to go
That you don't know what you've got
Till it's gone
They paved paradise
And put up a parking lot

Late last night
I heard my screen door slam
And a big yellow taxi
Took away my old man
Don't it always seem to go
That you don't know what you've got
Till it's gone
They paved paradise
And put up a parking lot

I said don't it always seem to go
That you don't know what you've got
Till it's gone
They paved paradise
And put up a parking lot

They paved paradise
And put up a parking lot

They paved paradise
And put up a parking lot

¡TAXI!
(Joaquin Sabina - Hilario Camacho)

Hay días que uno siente
que nunca pasa nada.
Intentas ver la tele,
no dan más que bobadas.
Mi chica se fue,
se enfría el café
falló la quiniela otra vez.

Hay días que uno siente
que nunca pasa nada.
Le dices a tu sombra:
“¿Por qué eres tan pesada?”.
Ninguna emoción
altera el reloj
cansado de tu corazón.

Y gritas:
“¡Taxi!
¡Sáqueme de aquí! ¡No puedo,
no, no, seguir así!
¡Lléveme por la ruta de la paz
dirección prohibida sin parar hasta el mar”!.
Y gritas:
“¡Taxi!
¡Taxi!
¡Sáqueme de aquí!”.

Hay días que uno siente
que nunca pasa nada.
Los ojos del espejo
se burlan de tu cara.
Comprendes por qué
no hay nada que hacer,
te has puesto el jersey al revés.

Hay días que uno siente
que nunca pasa nada.
Se están llevando mucho
en esta temporada
tardes de un color
tirando al marrón,
lluvia que cae sin vocación.

Taxista
(Pau Riba)
1. Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Ja la terra és plena de plegats de mans!
Vull veure si té sant Pere
un racó per escombrar
algun núvol que es desinfli
o algun sant per raspallar
una porta que grinyoli
o un cargol per cargolar
qualsevol pany que no s'obri
o quelcom per adobar.

2. Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si em moro de gana, igual hi hauré d'anar!
Potser el cel no tindrà feina
però tindrà un bon tros de pa
ben untat amb tres tomàquets
i un tall de pernil serrà
i un bon tros de bon formatge
i un bon vi per refrescar.
Potser al cel no tindran feina
però em sabran orientar.

3. Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si no, puc buscar el meu àngel guardià.
Ja fa temps que no sé on para
ni tampoc sé on se'n va anar.
Ja fa temps que em desempara
i no sé quan faig pecat.
No sé pas per on s'amaga
però en el cel me'l trobaran.
I si em moro sense feina,
ell responsable en serà.

4. Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si tampoc no en tenen, provarem a baix.
A l'infern hi ha les calderes
potser s'han de netejar,
potser s'han de fer fogueres
o els pecats s'han d'arxivar.
Potser allà entre els dimonis
faré bones amistats
i llavors quan demà hi torni
tindré un lloc privilegiat.

Taxista, porta'm al cel
però diga'm quant costa ja per endavant.
Només tinc set «peles» i dos tristos rals!

Alepsi ha dit...

Ooooooooooou yeah! Jajajajajaja! Molt gran, Barbollaire!!! Gir inesperat al final, sí senyor!

Carme ha dit...

Ja, ja ja, que divertit, barbollaire!

Crec que no t'havia llegit mai un relat, o al menys un de tant llarg. I quines associacions d'idees fas, amb músiques, pelis... ben bé com el pensament... que ja les té aquestes coses i barreges.

Pobre! espero que no hagi de dormir amb les truges... segur que no... a pagès sempre hi ha molt d'espai, algun llit li trobaran i pel nen i tot!

XeXu ha dit...

Caram, si tornes per la porta gran, per partida doble! Ja la veia jo aquesta mossa una mica bastota... quines històries, m'ha fet gràcia el taxista, et trobes amb cada cosa...

Elvira FR ha dit...

Em trauria el barret si en portés! això és un veritable relat conjunt de música i mots! brutal i espaterrant!

Rita ha dit...

Hahaha molt bo, Barbollaire!

Ramon ha dit...

Entenc ben be lo del "xuletón"... Mira que burlar-se'n! A veure la 2a versió...

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats pel relat! Encantat amb totes les teves referencies cinèfiles!

adrià ha dit...

Molt, molt, molt bo!!

- assumpta - ha dit...

Un relat ben treballat en tots els aspectes!
M'ha agradat molt!
Petons.
=)

Arare ha dit...

Ostres, ostres, ostres, Barbollaire, que te m'estàs acostant! jajaja, m'ha encantat!

Pd40 ha dit...

Molt bo, m'ha sorprés molt la barreja entre lletra i música. Et felicito!

Una abraçada :)