dimecres, 5 de desembre de 2012

Pensaments inconnexes - CXXIV -

De som escola, Nació, Insubmissió...

I ara? Què carai hem de fer ara?
Què nassos faran després?

Farenheit 451? Algun acte "democràtic" tipus Reichskristallnacht?
Ens haurem de cosir una barretina groga a la roba?

Exagerat? Segurament.
Sempre que no llegiu les piulades dels descerebrats: fem fàstic, ens volen afusellats, una bomba atòmica...

Veieu? Amb aquesta darrera opció demostren la seva estultícia profunda. Una bomba atòmica (prou potent, que sols parlen d'una que acabi amb tots nosaltres) llençada diguéssim, sobre Manresa, deixaria a les espanyes ben distretes durant una temporada.

Massa pel.licules. Massa PlayStation i Tele 5 i MTV i Intereconomia...

Tenen més por que nosaltres. La seva ignorància els fa tenir aquest pànic.
Suposo que, poble guerrer i conqueridor com són, no entenen perquè no ens hem aixecat en armes: Com no hi ha una nova Setmana Tràgica, o revolta dels Segadors, que puguin sotmetre a canonades. Un nou Espartero demanava algú a Twitter.

Clar que també demanen un nou Franco.

En fi. Que no hi ha res a fer. La cultura, en general, els va gran. La convivència mestissa els cou. "Cristianos Viejos". Van fer fora Moros i Jueus i els seus escrits, els seus coneixements.

La foscor. Els passadissos. Les intrigues. Les mentides, els favors, les prebendes... Són el seu habitat natural.

Ens diuen Jueus i Fenicis. Però obliden que Tartessos no està, precisament, a Port de la Selva.

Diuen, es diuen, un cop i un altre, mentides. Des de tants àmbits que, en un país normal i amb tradició democràtica, quasi tots serien als jutjats.

Què hem de fer ara?
Què carai fem?

Penjar més estelades i senyeres?
Insubmissió pacifica?
Revolta violenta?
Bandejar a TOTS els polítics que sols miren per la seva butxaca, per ells?

Fem una col.lecta (Verkami potser?) per pagar a en Duran i Lleida el carnet del PP?
I a en Navarro? Les hores de feina d'algú que canvii totes les sigles PSC per PSOE(c)?
I a en Mas i en Jonqueres?

I als intel·lectuals? Anem a l'Abacus i els comprem un blister amb bolis perquè puguin escriure i signar un altre manifest a favor del català. (Segur que no ho han fet encara perquè s'han quedat sense tinta a l'impressora, que això ja acostuma a passar...)

O potser millor! Siguem joves amb ganes d'aventures i marxem d'aquest país a buscar-nos la vida, la llum, feina, respecte.

Estic dolgudament emprenyat. Molt emprenyat.

Ah! I per si no hi hagués prou. 
El Lliure, i Lluís Pasqual, a retret a en Toni Albà que demanés el boicot a l'obra que representa Carmen Machi a Barcelona.
Potser si que és lleig que demani que no es vagi a veure "Juicio a una zorra" (mmmmm el títol ja dona molt de joc...).
Però si en Pasqual defensa que la Machi sols feia us de la seva llibertat d'expressar una opinió (va signar amb el manifest dels intel·lectuals a favor del federalisme i en contra del dret a la secessió), crec que en Albà ha fet servir el mateix dret per expressar els seus sentiments.

Al cap i la fi ja hem vist que, federalistes inexistents, han aparegut del no res per prometre'ns que ens muntaven un estat Federal en menys temps que un moble d'Ikea.

Que no ho havien fet abans perquè s'havien despistat. Res de mala fe...

Som una colla de covards que seguim i creiem en un ramat de bocs capats...

Tenim el que ens mereixem...

I doncs... Què hem de fer ara?

#SomEscola #SomNació #Insubmissió

(ho sé, ho sé... molt anada d'olla... Estic molt encès amb tanta maldat...)


5 comentaris:

Carme ha dit...

No sé si ho serem a temps de marxar abans que ens ho desmuntin tot... per cert els mobles d'Ikea també es desmunten bastant ràpid, no?

Crec que de moment és ben bé això que dius:

#SomEscola #SomNació #Insubmissió

I després marxar... tant ràpid com puguem.

Tot plegat té una lògica històrica. Als españols la imposició, el domini, les armes, la força, el joc brut, sempre els ha funcionat. Per tant insisteixen amb el mateix. Però a quest "más de lo mismo" arribarà un dia que deixarà de funcionar. Perquè les circumstàncies exteriors no són les mateixes, perquè no sempre funciona el mateix eternament...

Nosaltres només hem tingut una arma: la resistència. I hem resistit fins aquí. Malgrat ells i malgrat nosaltres (o els nostres polítics.

A veure si aquest cop som capaços de sortir-nos-en d'una vegada i per totes. És ara o mai i ja no veig t ant clar que pugui ser ara, però no vull deixar de creure-hi.

Tanta maldat hauria de matar a qui la porta a sobre... qui va dissenyar l'ésser humà es va oblidar aquest detall.

Bon dia, barbo, jo també estic enfadada. Ei! amb tu no eh? ;)

Una abraçadeta dolça, estimat poeta.

XeXu ha dit...

Es nota que estàs cremat, però ja està bé desfogar-se així. Cal dir les coses que sentim i ens aboquen a aquesta mena de pensaments. Molta gent no era tan independentista i ara ho és perquè se senten ofegats pels atacs i bajanades que es diuen dia rere dia sobre Catalunya. Només ens queda el camí de fotre el camp i deixar-los amb el seu país de merda, que se'l ben confitin, un gran i lliure, tot per ells. Però nosaltres pel nostre cantó. Si ens fotem la patacada, almenys serà la nostra patacada, no la seva.

Joana ha dit...

L'intent d'espanyolitzar-nos ja ho van intentar quan anèvem a l'escola franquista i no van poder de cap de les maneres. Ja veus quanta colla som.
No passaran. No ho podem permetre.
Jo també estic emprenyada Barbo i molt.

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pons007 ha dit...

realment n'hi ha de raons per estar-ne cremat i fins hi tot perdre una mica el cap! només una mica, eh? xD