dimecres, 9 de gener de 2013

Pensaments inconnexes - CXXV -

De ens menjarem les lletres amb ketchup i mostassa...


Tots ho sabeu. Ho heu llegit. La Catalonia ha tancat. I, al seu lloc, apareixerà el pallasso de les hamburgueses.

Jo, que voleu que us digui, la trobaré a faltar. Era una referència de tota la vida. Tot i que era "La Casa del libro". Recordeu quan tenia un quiosc a l'entrada? Tenien tot tipus de revistes estrangeres. Era llaminer, llaminer..

Això em fa pensar quan, a la Ronda (Sant Pere i Universitat), es trobaven tres de les, potser, més importants llibreries de la ciutat: Catalonia, Bosch i Castells.
Qui no havia anat allà cercant un llibre de text, o lectura, del cole?

Més enllà, pujant pel Passeig de Gràcia, trobaves la Cinc d'Oros i la Llibreria Francesa. Aquí vaig comprar el meu primer Petit Prince, en francès òbviament, que encara conservo.

La Catalonia, els darrers anys, també ha sigut un punt de trobada en la presentació de llibres.

Recordo especialment la presentació d'un poemari: Esmorzar perfecte d'Ester Fenoll. Per aquelles coses de la vida vaig tenir la sort de conèixer, allà, a Carme Rosanas.

I també a l'editor d'aquell llibre que va dir que estaria interessat en publicar obra meva. I del que, un cop li vaig enviar uns originals que em va demanar (oportunament registrats), no em va tornar a dir mai més res. (sense ser un cas tant cafre com el d'Arare, també es va omplir de gloria...)

Temps després, al mateix lloc, vaig tenir l'oportunitat de conèixer un selecte i important grup de blogaires, tal i com ho vaig explicar aquí (buf! ja fa tant de temps...) 

En fi. Que no es cap bona noticia que vagin tancant llibreries emblemàtiques, que no pertanyen a les grans cadenes, i que tenien un segell propi.

Farà mal als ulls mirar i no trobar llibres. Veure aquelles lletres grogues sobre fons vermell o verd.

I ara l'apunt esotèric festiu: Us adoneu que hem perdut "La Catalonia"? Serà un senyal? Era d'això que parlaven els Maies? 

Fa un xic de pena. Perdem cultura un cop més...

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo també n'he parlat perquè també era una referència per mi. No he conegut les altres llibreries que dius, però la Catalònia m'agradava molt. M'és igual el que hi posin, si no hi és, tant m'és si és una botiga de roba com un McDonald's. Hi anirà qui pugui pagar el lloguer, i ja saps quina mena d'empreses són. Però insisteixo amb que m'és igual, per què lamentar-se de què hi posen, si tant li fa. El que importa és que la llibreria ha passat a la història.

mar ha dit...

Em sap molt greu...
M'hi havia passat hores i hores, remenant, olorant, llegint, escoltant, triant, gaudint...
També allà vaig em 'desvirtualitzar per primer cop' amb uns quants il·lustres blocaires... en aquella presentació de baranes i sortides dignes (que sembla que la Catalònia no tindrà...)
Bé... tot i això, seguirem 'apostant' per la lectura, l'escriptura, la cultura...
I conservarem el record del que va ser... amb un somriure...

Joana ha dit...

Si fa temps era la casa del llibre, jo també hi havia anat...fa moolts anys.
sap greu que entre tots perdem un llençol en cada bugada :(
Fa poc vaig visitar la Shakespeare de París amb el seu lema :" the business of books is the business for live".No ho oblidem!