dijous, 2 de gener de 2014

Pensaments inconnexes - CXXXIII -

D'un any nou...


Hi han tantes paraules. Com diria Antonia Font, sobren paraules. Moltes de les que es diuen.

Sobren totes aquelles dels personatges mesquins que pontifiquen sobre dignitats i drets, quan pertanyen i representen grups corruptes i mentiders.

Sobren totes aquelles de sangoneres que, sense haver fet res més a la vida que viure d'un escó, donen lliçons d'ètica i democràcia.

Sobren totes aquelles de provocadors a sou que perboquen merda en mitjans de comunicació.

Sobren totes aquelles de presidents que fan grans gestos amb els diners d'altres i fan veure que tenen més "collons", o "cuyons", en comptes de cultura i educació.

Sobren totes aquelles de polítics, de qualsevol color, que no és que protegeixin bancs i empreses. No, simplement, s'asseguren un futur per "bona conducta", com a càrrecs d'elèctriques, bancs, etc...

Sobren totes aquelles d'antics guanyadors que regalimen, des del seu braç en alt, purulències fastigoses com veritats absolutes.

Sobren totes aquelles dels fariseus que, tot i dir-se servidors del Déu,es creuen més el seu títol de "príncep" i tot el poder terrenal això comporta.

Sobren totes aquelles dels àvids de poder, maliciosos, malèvols, infames, que han creat i creen fractures on no han existit.

Sobra tota aquella incultura que fa què, davant les retallades, l'opressió, el retrocés, es cregui que una pregunta (o dos) és la culpable de tot.

Sobra estupidesa, enveja, odi, estultícia, ignorància, por...

I fan falta més persones lliures per pensar. Sentir. Viure. Somriure.

Serà dur.
Venen per nosaltres.

Estem sols. No, no mireu fora. Si no passa un cataclisme èpic, com que algun tarat envii tancs o avions, no ens faran ni cas.

Siguem realistes. Ho podrem resistir?

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

barbollaire estic d'acord que sobren tots i cadascunes dels qui has mencionat ....no tinc tant clar que estiguem tant sols...temps al temps...ara em va al cap allò del 68 siguem realistes demanem l'impossible!
mai se sap els tombs que pot fer una situació nova i aquesta ho és bon any barbo!

XeXu ha dit...

Veig clar que serà molt difícil, que la guerra ja ha començat, i aquesta es lliura amb paraules i amb la cultura de la por. Ens atacaran, miraran de ridiculitzar-nos, de sembrar la zitzània entre la nostra gent. Però ara és quan hem de demostrar el que volem. Si no ho podem resistir, senyal que no ho mereixem. Per això et repeteixo la teva pròpia pregunta però amb to desafiador, atrevim-nos a aguantar-ho! Si és la voluntat del nostre poble, ho resistirem tot i en sortirem reforçats. Pensa que amb cada atac, cada desvergonyiment que se'ls endevina, cada ximpleria dita, es referma la nostra força i els nostres arguments. Ells ens fan part de la feina, fem nosaltres la que ens toca.

Carme ha dit...

Sobren moltes paraules, moltes, i en falten d'altres. Moltes d'altres. D'entendre, de dialogar, de buscar solucions...

Malgrat tot... Jo crec que sí, que resistirem. Perquè els ciutadans no tenim cap altra opció. Si ens fèssim enrere, aleshores tambè anirien per nosaltres de manera més cruel, encara, com saben fer-ho, com a vencedors.

Resistirem i empentarem els nostres polítics endavant si cal. Mobilitzarem el que calgui.

Serà dur... Però ha estat dur, duríssim per les repúbliqcues bàltiques i ho han aconseguit.

No ens podem permetre defallir
Hi hem de ser a totes, a totes.

Una abraçada resistent, barbo, i dolça també