De La Rosa tatuada a Adiós a la infancia...
Tot està prou bé explicat al program de mà de la Rosa. Tennessee Williams va escriure l'obra, amb Anna Magnani i Marlon Brando al cap, aparentment, a Barcelona.
La Magnani va guanyar un Oscar per la versió cinematogràfica.
Una obra potent. Amb una escenografia sòbria. Amb música en directe. (Bruno Oro toca el piano allà al fons de l'escenari).
Una Clara Segura poderosa. Comparable a l'Emma Vilarasau d'Agost. O, tal vegada, convertint-se ne la "nostra" Magnani. (Per qui sou prou joves, aquí trobareu informació). Fins i tot si veieu fotos seves, hi podreu trobar certa semblança.
Bruno Oro en un paper que li escau. En un punt de tragicomèdia equilibrat i creïble. Tota la companyia molt bé.
Molt, molt recomanable.
Basat en texts de Juan Marsé, és una joia. La sala del lliure de Gràcia és pura màgia.
Tot comença amb quatre músics tocant i Sisa cantant peces dels anys 40. A la sala de ball de la cooperativa "La lealtad". El public pot sortir a ballar. És una festa.
La història comença amb la veu en "off" de Juan Marsé i, quasi de seguida, doblada per en Ringo.
No hi ha un narrador definit. De vegades son tres, quatre, qui van filant la narració.
Passeges pel Carmel, Gràcia, Guinardó...
I Sisa. Fins i tot, vestit de Cardenal. Però el seu és cantar. Coses seves. D'en Gato Pérez...
Quasi cap al final, canta "Marquès apuntador":
És l'aniversari de la soledat
La bonaventura, la sort és un gat
Negre i centenari, pirata obligat
Ahir la captura i abans el combat.
Records d'un naufragi per empresonar
La lluna més alta en un cove de pa
Com un aristòcrata vols arribar
Allà a la calanca, a ser proclamat.
El vell capità segons la tradició
Marquès Apuntador....
Aquesta cançó em te, des del primer cop que la vaig escoltar, el cor robat...
Però això no és tot. La darrera cançó:
Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat....
Avui era el darrer dia de representació. Hem tingut sort.
Molt, molt, molt bona. Hauria sigut una llàstima no haver-la vist.
L'anècdota del dia. Fer un mos ràpid al Viena de Diagonal Mar (dia de darreres compres) i trobar-se a Joel Joan i Anna Sahun amb criatures i altres parelles...
Tinc moltes ganes de veure la Rosa tatuada. La Clara Segura m'agrada molt com actua.
ResponEliminaL'altra., potser també me l'hauré de plantejar, ja veig que val la pena.
Les tenia les dues triades per veure-les... però ja no vaig ser a temps de l'adiós a la infancia, massa compromisos els dies de festes... per la rosa tatuada ja fa dies que les tenim!
ResponEliminaM'encanta la Clara Segura!
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
ResponElimina