Pensaments inconnexes - CXXV -

De ens menjarem les lletres amb ketchup i mostassa...

Tots ho sabeu. Ho heu llegit. La Catalonia ha tancat. I, al seu lloc, apareixerà el pallasso de les hamburgueses.

Jo, que voleu que us digui, la trobaré a faltar. Era una referència de tota la vida. Tot i que era "La Casa del libro". Recordeu quan tenia un quiosc a l'entrada? Tenien tot tipus de revistes estrangeres. Era llaminer, llaminer..

Això em fa pensar quan, a la Ronda (Sant Pere i Universitat), es trobaven tres de les, potser, més importants llibreries de la ciutat: Catalonia, Bosch i Castells.

Qui no havia anat allà cercant un llibre de text, o lectura, del cole?

Més enllà, pujant pel Passeig de Gràcia, trobaves la Cinc d'Oros i la Llibreria Francesa. Aquí vaig comprar el meu primer Petit Prince, en francès òbviament, que encara conservo.

La Catalonia, els darrers anys, també ha sigut un punt de trobada en la presentació de llibres.

Recordo especialment la presentació d'un poemari: Esmorzar perfecte d'Ester Fenoll. Per aquelles coses de la vida vaig tenir la sort de conèixer, allà, a Carme Rosanas.

I també a l'editor d'aquell llibre que va dir que estaria interessat en publicar obra meva. I del que, un cop li vaig enviar uns originals que em va demanar (oportunament registrats), no em va tornar a dir mai més res. (sense ser un cas tant cafre com el d'Arare, també es va omplir de gloria...)

Temps després, al mateix lloc, vaig tenir l'oportunitat de conèixer un selecte i important grup de blogaires, tal i com ho vaig explicar aquí (buf! ja fa tant de temps...) 

En fi. Que no es cap bona noticia que vagin tancant llibreries emblemàtiques, que no pertanyen a les grans cadenes, i que tenien un segell propi.

Farà mal als ulls mirar i no trobar llibres. Veure aquelles lletres grogues sobre fons vermell o verd.

I ara l'apunt esotèric festiu: Us adoneu que hem perdut "La Catalonia"? Serà un senyal? Era d'això que parlaven els Maies? 

Fa un xic de pena. Perdem cultura un cop més...

Pensaments inconnexes - CXXIV -

De som escola, Nació, Insubmissió...

I ara? Què carai hem de fer ara?

Què nassos faran després?

Farenheit 451? Algun acte "democràtic" tipus Reichskristallnacht?

Ens haurem de cosir una barretina groga a la roba?

Exagerat? Segurament.

Sempre que no llegiu les piulades dels descerebrats: fem fàstic, ens volen afusellats, una bomba atòmica...

Veieu? Amb aquesta darrera opció demostren la seva estultícia profunda. Una bomba atòmica (prou potent, que sols parlen d'una que acabi amb tots nosaltres) llençada diguéssim, sobre Manresa, deixaria a les espanyes ben distretes durant una temporada.

Massa pel.licules. Massa PlayStation i Tele 5 i MTV i Intereconomia...

Tenen més por que nosaltres. La seva ignorància els fa tenir aquest pànic.

Suposo que, poble guerrer i conqueridor com són, no entenen perquè no ens hem aixecat en armes: Com no hi ha una nova Setmana Tràgica, o revolta dels Segadors, que puguin sotmetre a canonades. Un nou Espartero demanava algú a Twitter.

Clar que també demanen un nou Franco.

En fi. Que no hi ha res a fer. La cultura, en general, els va gran. La convivència mestissa els cou. "Cristianos Viejos". Van fer fora Moros i Jueus i els seus escrits, els seus coneixements.

La foscor. Els passadissos. Les intrigues. Les mentides, els favors, les prebendes... Són el seu habitat natural.

Ens diuen Jueus i Fenicis. Però obliden que Tartessos no està, precisament, a Port de la Selva.

Diuen, es diuen, un cop i un altre, mentides. Des de tants àmbits que, en un país normal i amb tradició democràtica, quasi tots serien als jutjats.

Què hem de fer ara?

Què carai fem?

Penjar més estelades i senyeres?

Insubmissió pacifica?

Revolta violenta?

Bandejar a TOTS els polítics que sols miren per la seva butxaca, per ells?

Fem una col.lecta (Verkami potser?) per pagar a en Duran i Lleida el carnet del PP?

I a en Navarro? Les hores de feina d'algú que canvii totes les sigles PSC per PSOE(c)?

I a en Mas i en Jonqueres?

I als intel·lectuals? Anem a l'Abacus i els comprem un blister amb bolis perquè puguin escriure i signar un altre manifest a favor del català. (Segur que no ho han fet encara perquè s'han quedat sense tinta a l'impressora, que això ja acostuma a passar...)

O potser millor! Siguem joves amb ganes d'aventures i marxem d'aquest país a buscar-nos la vida, la llum, feina, respecte.

Estic dolgudament emprenyat. Molt emprenyat.

Ah! I per si no hi hagués prou. 

El Lliure, i Lluís Pasqual, a retret a en Toni Albà que demanés el boicot a l'obra que representa Carmen Machi a Barcelona.

Potser si que és lleig que demani que no es vagi a veure "Juicio a una zorra" (mmmmm el títol ja dona molt de joc...).

Però si en Pasqual defensa que la Machi sols feia us de la seva llibertat d'expressar una opinió (va signar amb el manifest dels intel·lectuals a favor del federalisme i en contra del dret a la secessió), crec que en Albà ha fet servir el mateix dret per expressar els seus sentiments.

Al cap i la fi ja hem vist que, federalistes inexistents, han aparegut del no res per prometre'ns que ens muntaven un estat Federal en menys temps que un moble d'Ikea.

Que no ho havien fet abans perquè s'havien despistat. Res de mala fe...

Som una colla de covards que seguim i creiem en un ramat de bocs capats...

Tenim el que ens mereixem...

I doncs... Què hem de fer ara?

#SomEscola #SomNació #Insubmissió

(ho sé, ho sé... molt anada d'olla... Estic molt encès amb tanta maldat...)