Pensaments inconnexes -XXX-

De Girona i altres joventuts

Ja fa trenta vegades que he entrat a les cambres per omplir-les una mica.

I ara?

Ara el post d'en Gatot. El "Temps de Flors" amb Elur, i altres links mentals, escrits, cap a Girona, m'han fet pensar que fa uns 28-30 anys, jo era molt habitual de la ciutat i rodalies.

Entre 28 i 30 anys és el temps que tenen aquestes fotos. Dues de les quatre que me queden d'aquella època.

Fetes per un creador d'espectacles de mainada. I què, durant molts anys, va ser com un germà... Després la vida dona les voltes que dona i passen coses què, l'orgull de la joventut i l'inexperiència es neguen a arreglar...


La rossa es diu Dolors i la que toca la guitarra espanyola, Margalida. Les altres dues, que eren amigues de les meves amigues, crec recordar que Montse, ambdues.

Aquest mateix dia, baixant per un dels carrers del call tot sis, anàvem tocant la guitarra i cantant, i un japonès ens va fer unes fotos...

Dolors es va casar, jo hi vaig ser, molt jove. I van anar a viure a Bescanó, crec que era. A una casa un xic separada. Amb hort i gossos.

Algun temps després, em vaig trobar a Bellaterra al seu marit, que ja era "ex".

De Margalida no en sé res. Fa molt de temps que vaig perdre la pista.

Sempre m'he trobat bé a Girona. Té alguna cosa com de mides "humanes".
L'altre dia, amb el recorregut del Temps de Flors ho vaig trobar tant canviat tot...

Bé potser, ja n'hi ha prou de temps de nostàlgia...

Però van ser uns grans temps... Ni millors, ni pitjors. Els que van ser. I força divertits...

Pensaments inconnexes -XXIX-

De Vinicius de Moraes i altres pel.licules.

Aquest matí m'he passat dues hores veient un documental sobre Vinicius de Moraes. Poeta, diplomàtic, melodista, "co-inventor" de la Bossa Nova, de l'afro-samba...

"Vinicius de Moraes.
Quem pagarà o enterro e as flores
se eu me morrer de amores?"

Totes les persones que parlen d'ell al documental, les seves filles (va estar casat 9 vegades), Toquinho, Maria Bethania, Gilberto Gil, Caetano, Jobim, etc... fan notar la necessitat que tenia de sentir passió per viure.

I del seu despreniment. Mai va estalviar. I, de vegades, tenia autèntics problemes per arribar a final de més.

Algú què, estant al cos diplomàtic a Montevideo, escriu al Ministeri d'Afers Exteriors Brasilers dient que necessita tornar.... "Perquè està perdent temps d'estimar. I això, a diferencia d'altres coses no es pot recuperar ni compensar de cap manera."

No és un documental que sols mostra la seva cara amable. Es parla de la persona.

Una frase seva: "Els amics no es fan. Es reconeixen."

Si us agrada la seva música i conèixer més enllà de la figura pública, us el recomano


Encara em queden unes quantes per anar veient aquest dies de baixa:
- El olor de la papaya verde
- Pleno verano
- El vientre del arquitecto
- Los aires dificiles
- Marius et Jeannette (tota en francés... no se jo si ho entendré prou...)
- I alguna més, força més lleugera i per passar l'estona: Juno, Brockeback Mountain...

Ja us ho aniré explicant...

He trobat aquest tube amb un tros del documental


Entre altres coses, Chico Buarque explica que la cançó "Pra que chorar" la va escriure mentre feia una cura en un hospital i, a la nit va sentir la ranera de l'agonia del veí, que es moria.

A l'endemà Baden Powell va anar de visita i li va posar música.

Pra que chorar

Vinicius de Moraes / Baden Powell

Pra que chorar
Se o sol já vai raiar
Se o dia vai amanhecer
Pra que sofrer
Se a lua vai nascer
É só o sol se pôr
Pra que chorar
Se existe amor
A questão é só de dar
A questão é só de dor

Quem não chorou
Quem não se lastimou
Não pode nunca mais dizer
Pra que chorar
Pra que sofrer
Se há sempre um novo amor
Em cada novo amanhecer

Pensaments inconnexes -XXVIII-

De genolls i Tom Waits.
Bé, aquí el teniu. El meu genoll després de l'artroscòpia d'ahir.

Sé que no s'aprecia del tot, però està depilat i suau com... com... com rentat amb Vernel!
Al final estava un mica més tocat del que semblava i hauré de estar quasi un mes de baixa...

Una mica pal... Espero que cap a mitjans de la setmana vinent ja pugui caminar un xic...
Per ara, em podré posar al dia de totes les pel.licules què tinc pendents, avançar llibres, escoltar música, escriure...

Sobretot aquest primers dies que he d'estar amb la cama estirada.


Ah! Per què Tom Waits?...
Els dies 14 i 15 de Juliol toca a Barcelona. Entrades a partir del dia 2 de Juny a Telentrada.

Jo procuraré ser-hi...

Pensaments inconnexes -XXVII-

Les cròniques elurbarbollarianes:

De temps de flors, de follets bellugadissos i riallers...
Els follets ja ho tenen això. Són bellugadissos, inquiets, riallers, entremaliats... I és molt difícil què parin quiets...

I més per deixar-se fer una foto!!

Resultat: Un follet què sembla l'anunci de "La Lechera".

A part d'això?

Somriures. Rialles. Pujades. Baixades. Escales. Flors...
Fotos!!! Guanya ella 5 a 1. Té una mirada especial per trobar l'enquadrament més dolç. Què diu més coses...

Girona. "El Pont Sobre el Riu Kwai". "Tens un paper per fer el balanç de blancs?" . La porta Estelar.

La cançó...?
Té a veure amb el sentiment. Amb la sensació. Passejar per Girona sense pressa i sentir-se bé.

Va ser una jornada genial, màgica. Amb una companyia fantàstica.

Gràcies dolç Follet. Per ser com ets. Per ahir i abans d'ahir i l'altre... i per sempre.

Pensaments inconnexes -XXVI-

De flors, genolls, músiques, viatges i altres paranoies...


Això que veieu és la casa de Monet a la Normandia.

Tinc un "repte" pendent amb una gran i estimada amiga: Canon (ella) vs Nikon (jo).

Com era difícil coincidir, ens vam posar una fita: Per poc que poguéssim ho portaríem endavant a Girona (terreny més o menys neutral) i durant la setmana aquesta del Temps de Flors.

Doncs bé. El temps ha arribat. I com m'esperen uns dies de repòs forçat (el 22 em fan l'artroscòpia), si el cel no em cau al cap, el 17 pujaré a Girona. Disposat a caminar molt. A rebre força empentes. A recordar una ciutat molt estimada i que fa anys no visito. I a fer força fotos....

I sobretot, sobretot a riure molt amb Neus. (Si algú em veu i em reconeix... m'ho fareu saber?. Em faria il.lusió saludar-vos...)

Ens veiem doncs, per Girona?


Sense sortir de terres Gironines, ja tenim el programa del Cap Roig: Battiato, Caetano Veloso, Moustaki, Raimon, Return To Forever, entre d'altres.

De tots, el que me faria més gràcia fora en Caetano, no l'he vist mai en viu (bé els Return, tampoc, però podria passar...) . Però, el dia que ell actua, serem un xic lluny. A Portugal.

Segons la seva pàgina web, abans d'actuar a Cap Roig, ho farà a l'Algarve. Hauré de mirar si coincidim allà.

Sinó, es possible que pugem a veure en Battiato. Mira, feblesses que té un.

Ara mirava en aquesta casa i vaig fer un post el 28 de setembre 2007 del seu concert a L'Auditori. Quasi un any quan toqui.


Porto dies amb la 3ra Simfonia de Mahler al cap. És espectacular. Amb sis moviments.

Aquest cap de setmana la tocaven a L'Auditori. No vaig poder anar..

Us deixo el primer moviment: Kräftig. Entschieden. És un xic llarg (33'16").

Però em té l'ànima robada... Espero us agradi una mica...

Pensaments inconnexes -XXV-

De sortides inesperades i no tant inesperades.

Divendres. Ens despertem. Fa un dia preciós. Sortim?

Els dos grans es queden. Marxem tres. Cap a on? Tirem cap el nord...
Quan ja portem una bona estona d'autopista i hem canviat un parell de vegades de comarca, ens arriba l'inspiració en forma de pregunta: els Aiguamolls?...

I creuem l'Empordà... Quant de temps sense pujar! Sempre m'encisen les seves carreteres, els seu pobles...

Tenen quelcom de màgic... D'arcà...

I ens presentem als Aiguamolls, de forma inesperada i gens preparada. (No portem prismàtics, ni el trípode, ni...)

Arribem prou d'hora per no trobar, encara, massa gent. Decidim que baixarem al Pòsit de l'Escala a dinar, així que fem un passeig per fruir del lliris, les cigonyes, etc...

Moltes famílies. Molts ornitòlegs molt ben preparats. Gent en bicicleta. Manel Fuentes empenyent un cotxet i amb ulleres de sol intentant passar desapercebut...

Marxem amb l'intenció de tornar tan aviat tingui el genoll en condicions i per passar tot el dia...

L'Escala... A menjar peix. I després una mica de passeig per la banda d'Empuries...
Respirant el mar...

Sentint la vida als peus

De tornada passem per Palafrugell... Aturada tècnica per comprar una tarta tatín a la pastisseria Serra... Una "delicatessen".
Ho confesso: Jo era de tarta de poma, i això de la tatín no em deia res... Fins que vaig tastar la d'aquesta casa.
No he oblidat la tarta. Però si és cert què, si sóc per la zona, procuro passar per Palafrugell a buscar-ne. (una feblesa com un altre...)


En Miquel ha marxat, fa una estona, cap a París amb la gent del Institut, fins divendres.

Quina enveja!! Jo hagués marxat amb ell!