Pensaments inconnexes - XIV -

Avui és l'aniversari de la mare. 87 anys.
Ara ja no, però durant molts anys, l'he sentida remugar perquè coincidia amb el dia que els "nacionals" van entrar per la Diagonal.
Encara està força eixerida, malgrat avui tenia un peu inflat. M'ha dit que l'havien dit que gota... O el sucre... o, simplement, l'edat.

Amagant la preocupació pel meu germà, que torna a estar ingressat, després d'una setmana amb vòmits sense saber el motiu i si tornarà a caure de la llista de trasplantaments...

El pare... Bé el pare, de primer estava apagadot... però després m'ha ensenyat una llibreta on té les seves històries, les seves "memòries" escrites. I hem estat xerrant.

No, no és cert...

Ell explicava coses i jo l'escoltava. Que havia recopilat coses del seus pares... Com la seva mare va arribar a Barcelona als 4 anys, amb un oncle...

Com recordava ell, el carrer "Conde del Asalto" aixecat per estar posant el clavegueram, una de les vegades que van fer cap a la capital quan vivien a La Cava, amb 3 o 4 anys...

És curiós la relació del pare amb l'Ebre... Hi va viure de petit, i va tornar amb la lleva del biberó.

De sobte m'han vingut unes ganes boges de que em deixi les seves llibretes... M'agradaria anar deixant, aquí, part de la seva memòria cada vegada més difusa.

No ho llegirà mai. Però em faria il·lusió i, potser, a ell també.

La foto és del dia de Reis, a casa de la meva germana més gran. Per sort vam ser tots: Pares, fills, nets (amb dones, companys, companyes...) i besnéts.

No som una família gaire gran, però per uns motius o altres és difícil trobar-nos tots.

Pensaments inconnexes - XIII -

Crec que avui he perdut el poc seny que em podia quedar...

Vinc de cal dentista... M'han tret un queixal del seny...

Dues hores de soroll, força, talls a la geniva, tallar la corona, extreure les arrels, posar punts...



Si no hagués esperat tant encara tindria el de davant sencer... Peró es veu que l'arrel superior és la que ha fet que el queixal "baixés" durant aquest any, trencant la peça 37...

I en les revisions anuals, sense placa, no es podia veure que cabrona que era aquesta arrel...

Que hi farem...
Ara fred a la galta i menjars freds fins que tanqui la ferida...

I més endavant farem el tunning de la trencada (bàsicament quan es recuperi la geniva)

.... vaig a xutar-me alguna cosa pel dolor que ja quasi no queda rastre de la anestesia... =:¬?

Pensaments inconnexes - XII -

Cuinar em relaxa... Generalment em poso música. Ja sigui a l'equip o bé a l'MP3...
Tot depèn de qui hagi a casa i que estiguin fent...

Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer fideuà... Tal dit tal fet...He anat a primera hora a comprar tres sípies i un parell de calamars...
Com no tenien peix per fer un fumet he decidit tirar de preparat.

I a la una he entrat a la cuina disposat a fer un dels plats, mal m'està dir-ho, que millor em queden.

(Avui MP3 i música brasilera sols per mi: Marisa Montes, Caetano, Elis Regina...)

Els ingredients (sempre faig llarg perquè els agrada repetir i d'un dia per un altre):


- 3 sípies negres o brutes. Amb pell.
- 2 calamars
- 3/4 de quilo de fideus del n. 2. De vegades també ho faig del 0.
- 1 All
- 1 Ceba
- 1 tomàquet
- La melsa (salsa) de les sípies
- Oli
- 1 1/2 l. de Brou / Fumet de peix. (depén també de la mida del recipient i la quantitat)

Començo enrossint els fideus. (D'aquí que, en molts llocs si es fa amb fideus de cabell d'àngel i no es posen les bèsties, al plat s'anomena "rossejat" de fideus)



Tal i com els vaig fent els poso en un colador per que perdin l'oli sobrer i reaprofitar-ho:



Fideus fets! Ara toca el torn de les sípies (amb pell) i els calamars. Tot tallat petit.

Hi ha qui posa la sípia i el calamar "a suar" abans de fregir-ho. És a dir, en una cassola, amb un xic d'aigua freda, i a foc ben lent fins que queda de color rosat i ben tova...

Mentre les bèsties es fan a foc lent, preparo els components del sofregit:
Rallo el tomàquet

i tallo la dent d'all i la ceba:


El sofregit.
Primer la ceba. Desprès el tomàquet i l'all. I quasi al final, la "salsa" de les sípies:

No a tothom li agrada. I hi que, fins i tot, li fa fàstic. Jo tallo la bossa per la banda més propera al cap i premo, com si fos un tub de pintura, per afegir-ho al sofregit:

Quan el sofregit està al punt afegeixo els fideus, ho barrejo. A continuació la sípia i el calamar.

Un parell de voltes més i, acte seguit, el fumet:


I ara, es baixa el foc i esperem que els fideus es "beguin" el fumet. De tant en tant, si és necessari, una sacsejada a la cassola... Mai remenar amb una cullera!!!

Com sabem que està al punt? Perquè s'aixeca...
La pasta òbviament:



Hi ha qui ho posa al forn. Jo no ho he fet mai i sempre s'ha aixecat (la pasta, coi!!).

Es pot acompanyar amb un all i oli un xic clar. O amb una maionesa amb all que és més fàcil i ràpid de fer (o sigui feta amb la batedora elèctrica).

Per veure un vi blanc. Un Chardonnay per exemple.

Pensaments inconnexes - XI -

zel em passa aquest meme.

1.Estiu - hivern: Ambdós.... Sens dubte (i la Tardor també)
2. Anar de festa: - quedar-se tranquil a casa: com cada cop sóc més associal, em costa anar de festa... potser diguem quedar-me a casa
3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: prefereixo torbar aquesta feina feta. Ara si fos un cas de necessitat...
4. Nadal - que no existís, el Nadal: Un altre condicional... si Nadal fos Nadal, Nadal... pel que és ara ... millor Sant Joan
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: m'agrada llevar-me d'hora i molts dies no tinc hora d'anara dormir. Realment hauria de dormir un xic més
6. Platja - muntanya: una platja prop de la muntanya? el mar és vida, no podria viure massa lluny del mar. És una necessitat... i la muntanya és un plaer... No us heu banyat mai en un rierol, en un llac, glaçat, de muntanya i heu deixat que el sol us aixugués el cos nu, brillant revifat?
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: Sortir sols a dinar, mai... agafar el cotxe, fer la cabra i, si s'escau trobar un restaurant per anar a dinar, encara.
8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: xocolata 70-90% cacau
9. Pare Noël - Reis Mags: Seria millor que no existís cap dels dos... El tió!
10. Cinema de terror – comèdia: Per terror ja tenim les noticies i la realitat. Thillers si i comèdies
11. Alonso - anti-Alonso: anti-Alonso... segurament és un gran pilot, però tal i com està tot els esports de motor haurien d'estar prohibits fins que no sortissin a competir amb motors nets: d'aigua, hidrogen ,elèctrics o a pedals.. i no sols la F1... Ah! i Alonso és un cregut
12. Avió - vaixell: Ambdues coses tenen el seu encant... Malgrat agafar un avió darrerament és una aventura..
13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: Alguns cops futbol... millor escoltar música o anar al teatre si s'escau
14. Tenir un ca - un moix: Jo havia tingut gossos... a partir d'un moment vaig dir que, per animals a casa, amb mi havia prou
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: m'agrada la sobretaula... i si pot aparèixer algun joc, millor que millor
16. Te - cafè: A l'hivern té (verd, earl grey, vermell amb llima),a tot temps cafè
17. Xocolata blanca - xocolata negra: veure 8
18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: el petit comerç acaba coneixent-te aconsellant-te... les grans superfícies per la compra gran (ampolles, productes de neteja)
19. Reial Madrid – Barça: Barça!
20. Pit o cul: depèn de qui... meus cap de les dues coses... però en realitat m'agrada un xic de pit i un poc de cul...

;¬)***

Pensaments inconnexes - X -

Matí gris...
Podria ploure.
O fer més fred...

Earl Grey Royal amb un núvol de llet... Shostakovich Simfonia num. 5 en Re menor, op. 47...

I un enllaç. Reflexions i tries?

Un munt de feina damunt la taula... Documents per escriure... Selecció (parcialment) pendent...

Tots els dubtes del món... Tots els sentiments escampats...

Agafaria la càmera i sortiria a fer fotos... El mar...

Perquè tinc ara aquesta necessitat obsessiva de mar? El mar a l'hivern... Pujar fins Cap de Creus...
O potser un xic més aprop...

O baixar fins La Cala o el Delta... Temptador... Mar i Somriures?...

Fer mil fotos de les onades acaronant la sorra... Els dibuixos de l'aigua a la platja...

I atrevir-me a sentir les seves carícies al meu cos?... Ni que sigui parcialment?

I aleshores esperar el capvespre per tornar de nou a casa.

Amb tot el jo marcat pel vent, la sorra, l'aigua...

La vida.

Pensaments inconnexes - IX - Proposits 2008

No ser tan patètic...
No fer tan el ridícul...

Callar...

Deixar de somniar...
Posar els peus a terra...

Créixer...

No oblidar:
- demanar permís abans d'entrar...
- quin és el meu lloc...
- què i qui sóc...
- que no he de buscar la felicitat...
- que no sóc poeta...
- que sempre trenco les coses fràgils i belles...
- demanar perdó per totes i cada una de les barbaritats fetes...
- donar sempre les gràcies per les moixaines rebudes...
- creure a tothom que sap més que jo...
- seure en un racó a veure passar la vida...
- deixar de parlar a la lluna plena...
- deixar d'escriure noms a la sorra de les platges...
- eliminar el meu pas, maldestre i destraler...
- que no sóc el centre del món (de fet de res)...
- callar (si, si, ja ho havia dit, però és que ho faig massa... normal en un barbollaire, no?)...
- etc, etc, etc...