dimecres, 10 de setembre del 2008

Pensaments inconnexes - XXXIX -

De somriures, caricietes al cor i altres dolceses, sense novetats rellevants...

Sóc afortunat. Malgrat tot, ho sóc.

M'heu acotxat amb paraules, colors i sentiments dolcíssims... I em sé un privilegiat. Trobar-vos, (fins i tot la sorpresa anònima!!!) és un orgull, un plaer.

Un bàlsam...

Voldria trobar els mots més escaients per cada un de vosaltres. Però no sé on els tinc... no els trobo.

Les vostres paraules aquí, al mail, al telèfon, m'han emocionat i, al mateix temps somriure.

Les llàgrimes, que hi son i apareixen, les deixo per les foscors i les solituds de les nits.

No em fa res. Han de ser. Què seria si no hi fossin?

Deixeu-me doncs, que us doni les gràcies. Per vosaltres. Per tot. Segurament no és molt.

Però és de cor.

Intentaré reprendre el ritme normal de passar per les vostres cases.
De fer el Relat Conjunt.

De somriure i riure amb vosaltres. Per que fer-ho no significarà que l'estimi menys o no la tingui present.

....

A dia d'avui segueix estable. Ahir nit un ensurt. Aquest matí dormia plàcidament..

....