divendres, 24 de febrer del 2012

Pensaments inconnexes - CXIII -

De 24-F...

jo feia força... feia força, us ho juro! Però havia d'aconseguir que no nasqués el 23...!!!
23F!!!

Pobre fill!!! Ja prou que vaig anar jo de festa al 81!

Doncs res. Un cop passat un temps prudencial de les 00:00... Ens va semblar que estaria bé deixar-lo sortir.

I mira... Ja en fa 13 anys d'això...!


dissabte, 11 de febrer del 2012

Pensaments inconnexes - CXII -

De poesia, dita, ben dita i escoltada...

Gabriel Celaya titulà un dels seus poemes: "La poesia es un arma cargada de futuro". Paco Ibañez la musicà. Fins i tot Serrat l'ha cantat algun cop.
Jo no negaré pas el títol ni el poema, tan necessari de recordar, tan malauradament vigent.

Però si voldria afegir que, la poesia, també és un sentiment ple de vida, d'ara.

Ahir vaig anar al vernissatge que va fer Marta Pérez Sierra (didalet d'ivori) al Barcelona Pipa Club
La primera alegria, trobar-me amb Carme, Elfeelang, Fanal Blau, Mar, Pilar i Rafael.


I després, la màgia.
Hi ha poesia que no està feta, que també, per ser llegida en solitud, en silenci.
Hi ha poesia per ser viscuda, escoltada, cantada.
I sols aleshores, es pot copsar tota la seva força.
La bella potència dels mots.
La tendresa dels silencis.

I si es diu tan ben dit com ho va ser ahir. Quan cada mot més que pronunciat, sembla viscut en aquell moment, pots sentir cada paraula com retruny als dins.

Pots reconèixer els sentits, el sentiment, com propi.

I et deixes portar per la bellesa.
I sols pots commoure't i emocionar-te. Fins la llàgrima.
(com podreu comprendre, a la meva edat, ben gamarús seria que m'avergonyís per emocionar-me davant la bellesa...)


Segurament algú farà una crònica molt més assenyada i acurada de la presentació de boCins, el darrer recull de Marta Pérez. Dirà que la sala d'actes estava plena a vessar i havia gent al passadís.
Que els rapsodes fruïen amb les lectures.
Que la música era original i encaixava com un guant de camussa. Era la cirera del pastís.

Que m'oblido molts detalls, la presentació, el diàleg poètic de Marta i Carmina.
El joc poètic amb els assistents...!!

Jo sols us volia parlar d'una tarda-vespre màgica.
Plena de paraules properes i dolces.
Plena de sentiments únics i meravellosos.





dilluns, 6 de febrer del 2012

Pensaments inconnexes - CXI -

De impressionistes, pintures i no oblits...


Fa uns dies, un diumenge al matí vam baixar a veure l'exposició dels impressionistes a CaixaForum.
El dos grans eren a la seva i vam aprofitar per apropar-nos amb Albert.
Tot i que era relativament d'hora i feia "fresqueta" hi havia una cua important.

Vaig (vam) fruir molt. M'agrada la pintura en general i els impressionistes en particular: Gaugin, Pissarro, Renoir, Degas...
Les vegades que hem estat a París, no ha faltat la visita a Quai d'Orsay.
És un museu que m'agrada. L'edifici. Les mides. La llum. Com han sabut reutilitzar una vella estació de tren.

Doncs la gràcia de l'exposició de CaixaForum és que els quadres formen part de la col.lecció Clark. I que si no et desplaces finc l'Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts, és de difícil veure.

També impressiona veure els petits canvis en llocs on has estat, i que pots reconèixer facilment:

Penya-segats -I-


I tot això a que ve? Doncs que, sense donar-me'n, em vaig trobar explicant al meu fill els quadres. El traç. Que, en general són obres que s'han de mirar des d'una certa distància, per poder veure tots els detalls que el traç, els colors, amaguen.
Que la pinzellada, la taca de color, aparentment sense sentit al observar-la de prop, es converteix en un reflex, una ombra, o tantes coses més.

Em vaig trobar explicant, quasi amb les mateixes paraules, el que ja fa un bon piló d'anys, el pare, que dibuixava i pintava molt bé, m'havia explicat segurament davant un llibre de Renoir o Gaugin...

I em va envair una curiosa sensació. Sentint al pare allà amb nosaltres.
Sabent transmetre una mena de testimoni.

Sabent que sabia que, malgrat el 16 havia fet ja tres anys i no havia escrit res especial, no l'havia oblidat en cap moment. Ni a la mare.

I, per un moment em vaig veure al lloc d'Albert i, a banda i banda, als pares...