Pensaments inconnexes - CLXXVII -

 De Relats Conjunts d'abril...

 

 («The Jockeys’ Dressing Room at Ascot» John Lavery – 1923)

- Ja sols ens faltava això!
- Doncs mira, jo ho trobo divertit
- Tu, tu… Com pot ser de tant bona pasta?
- Però, que trobes malament?
- Que què trobo malament? A tu no et sembla que, tal i com està tot, és pur escarni?
- Bé… Fins un cert punt, tal vegada tens raó que no fora necessària tota aquesta parafernàlia. Però no em negaràs que és colorista i “cuqui”.
- “CUQUI”????? Això nosaltres que anem primers! Pregunta als que s’esperen fora i van segons o tercers.
- I jo que pensava que, sent com ets, un defensor de models alternatius fruiries d’això
- Aviam, Francesc-Ignasi, si sóc capaç d’explicar-me i, el més important, QUE HO E-N-T-E-N-G-U-I-S!!

D’acord que Ormuz ens està tocant la pera
D’acord que el preu del combustible està disparat
Ja sabem que hi han “obres de millora” per donar i vendre
Que no passa un tren ni per equivocació

  Però que el mitjà alternatiu que ha posat RENFE siguin cavalls, matxos, someres, galeres, tartanes i facin vestir-se al usuaris com si fóssim al segle XIX, ja em sembla, per dir-ho finament, un gra massa!!

- I el que es frueix del paisatge tot viatjant xano-xano? Ja és ben bé que no estàs mai content amb res, Marc-Aureli. Au va! Som-hi que ens esperen. Jo agafo l’egua baia i tu el cavall negre.
- Sempre després de vos…

 

Pensaments inconnexes - CLXXVI -

De Relats Conjunts de febrer...

 

  

(Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat)

 

• Què estàs mirant amb tant d’interès?
• Sempre m’ha fascinat saber que estem veient la llum d’astres que, segurament, ja no existeixen.
• Bé, si. I això et capfica?
• No, no. Però em fa sentir petita i efímera. M’aclapara una mica. 
• Com dirà aquell: “L’espai. La darrera frontera…”
• M’agrada això de la darrera frontera. És la que travessarem quan fem, també, el darrer pas? Hi haurà un nou punt brillant a la fosca?
•  Mmmmhh… T’estàs posant metafísica? Espiritual? Esotèrica?
• No ho sé. T’ho m’ho diràs.
• Jo?
• Sí, tu. Crec que no és gaire normal mantenir una conversa amb un gat negre, sense cap rastre de antropomorfisme, i al bell mig de la nit, …
• Ja ho entenc. T’agradaria més si parlessis amb un grill?
• No, no. Prefereixo les converses intel·ligents a debats amb una suposada consciencia de butxaca, imposada per un ésser imaginari.
• Gràcies!
• A disposar! Els gats ja en teniu la fama de saber-la llarga, entre altres “habilitats”.
• Ara estàs tirant d’ironia. Que he vist les cometes.
• Potser que ho deixem així i fruïm d’aquesta nit estelada
• Perdona, però “La Nuit étoilée” és d’en Van Gogh
• També teniu fama de poca-soltes. I et recordo que soc jo qui et dona de menjar.
• Millor mirem el cel en silenci