dissabte, 25 de gener del 2025

Pensaments inconnexes - CLXVII -

 De Relats Conjunts de gener...

(François Boucher. 1767. Le courrier secret)

Dos doctorats "Cum Laude" en Exactes i Física Quàntica.

Una llicenciatura en Filosofia i un altre en Tècniques de Computació.

Un Master de Macramé aplicat a la lògica de les xarxes.

Un curset avançat, al Pati Llimona, de com entendre la lletra dels metges (els d'abans, no com ara que ho fan tot per ordinador).

He vist totes les temporades de Bricomania, Bona Cuina, les Receptes d'en Aguiñano (amb acudits), Merlí...

I continuo sense entendre res.

No hi ha res que doni sentit a aquestes fulles de paper imprès.

Formules i xifres que semblen extretes dels coneixements cabalístics més arcans i perduts a les nits del temps. 

Com invocacions a Cthulhu.

Em rendeixo.

Sóc incapaç d'entendre la factura de la llum.


divendres, 24 de gener del 2025

Pensaments inconnexes - CLXVI -

 De coses dels blogs i altres músiques...

 La meva nova etapa als blogs és un xic (per no dir molt) erràtica.

Tinc algunes coses per penjar al Lloc. Però no se si son prou escaients. O si poden molestar.

Son un xic fosques. Fredes. Plenes de solitud. I penso que tampoc és el cas de anar deixant a la vista les meves misèries a la xarxa.

Tot i això, i gràcies a Carme i Paula, he estat seguint el repte que va llençar Núria L. Aroca de 25 dies d'escriptura. Temps enrera m'hagués llençat de cap. Però penso quèd, ara per ara, no estic prou "inspirat" per ficar-me en una aventura com aquesta.

Però... El repte del dia 20 em pot. 10 Cançons? Impossible!.

Qui em coneixeu o m'heu llegit algun cop al Lloc, potser recordeu que abans que les discogràfiques es cabregessin, existien a la xarxa, llocs on podies escoltar música de franc i, fins i tot, compartir un enllaç (Grooveshark...).

Jo, acostumava a acompanyar els meus escrits amb una cançó. Fins que van tancar l'aixeta i vaig deixar d'incloure la música.

Per no perdre el costum, vaig començar a refer la llista. De primer en local i més tard a Spotify, el que em permetia portar-la amb mi allà on anés.

Tinc diferents tipus de llistes: la de conduir, la de músiques preferides, la del Lloc, la compartida amb els fills...

Totes tenen un denominador comú. La meva feblesa per les músiques amb ritme.

En resum. Que com no estic seguint el repte, m'he permès fer "trampes" i us deixo l'enllaç a la música de Un Lloc per a nosaltres a Spotify.

Si no teniu compte, us podeu crear un de franc que, cada cert temps, us oferirà publicitat.

També he inserit un reproductor amb la llista. Però com ja sabeu, no es deixa escoltar les cançons senceres i les mostra d'una manera aleatòria.

I per acabar us deixo amb 2 vídeos.

El primer d'un grup islandès Sigur Rós. La cançó es diu Hoppípolla, i les imatges (serà cosa de l'edat) sempre les he trobat d'una dolcesa emocionant:

El segon es el d'una de les meves cançons de capçalera. D'aquelles que m'alegren el dia.

La primera que busco. La primera que canto. Peter Gabriel, Solsbury Hill

 

 Aquells que encara passeu per aquesta casa fruïu-les. De tot cor.

dimecres, 15 de gener del 2025

Pensaments inconnexes - CLXV -

 De previsions culturals fins l'estiu

Doncs bé. Aquest any em vaig decidir i vaig comprar un abonament pel TNC i un altre pel Lliure.

I, com es pot veure a la imatge, aquesta és la previsió cultural amb dos afegitons: el concert del 16/01 i el del 21/03, que han aparegut a darrera hora.

Segurament afegirem alguns concerts de la Banda Municipal de Barcelons i, qui sap, si alguna obra de teatre més o algun altre concert.

Però, ara per ara, ja ens "obligat" a consumir cultura en viu.

Ja us ho aniré explicant, si voleu...


diumenge, 12 de gener del 2025

Pensaments inconnexes - CLXIV -

 De coses d'avis

(Desfilada de Reis. Sabadell. Gener 2025. Nikon D750)

 

Ara que ja tornes a ser nord enllà.

 

Han sigut quinze dies de rialles i corredisses. D’aquesta teva barreja de Neerlandès, flamenc i català.

De com, al obrir-se la porta de les arribades a l’aeroport, vas venir corrents cap a mi, cridant “Avi!” i em vas abraçar. I et vaig aixecar per damunt la tanca de separació per rebre un dels petons més dolços que he rebut mai.

 

Dels teus ulls blaus intensos.

 

De com estaves nerviós per anar a la cavalcada de Reis, i els regals. Tot i que allà ja havia passat en Sinterklaas (Sant Nicolau), perquè la tradició que us ensenyen, és que arriba d’Espanya .

 

(Permet-me un parèntesi per explicar-te que, com em passava amb el teu pare i els teus oncles, em continuo emocionant veient la cara de sorpresa i la llum a la mirada. Fins al punt, “pastelon”, que se’m humitegen els ulls. No em fa vergonya dir-ho)

 

De com sap jugar i “fer bromes”. De com t’agrada en Mic. L’única cosa que veus a la tele i en moments “delicats” (seure a la gibrelleta o per acabar de sopar i sols un capítol)

 

De totes les paraules noves en català que has aprés per repetició.

De com tocaves les maraques i cantaves, tot imitant el que havies vist fer a en Miquel al concert de les Cotxeres de Sants.

 

De com se’m farà de llarg el temps fins Setmana Santa on mirarem de pujar a Leuven uns dies.

 

De com ens il·lusiona saber que, si res es torça, al maig serem un més.

 

Sols fa unes hores que no hi ets. I malgrat la tranquil·litat que ara hi ha a casa, ja et trobo a faltar.

 

(En Max sempre surt d'esquena per allò de la petjada digital, perquè és menor i perquè els seus pares no volen exposar-ho a les xarxes)