De Relats Conjunts de setembre...
(Ballarina amb ram de flors - Edgar Germain Hilaire Degas – 1878)
Somreies. El semblant sense cap signe de preocupació.
Qui et mirés, veuria algú amb pas ferm. Alegre. Quasi saltironejant.
Semblaria que, més que caminar, estiguessis assajant unes passes de ball.
El teu vestit vaporós en els primers dies de tardor. El pom multicolor a les mans.
Era una imatge radiant, que brillava amb les primeres llums del capvespre. Quan un sol mandrós encara hi és i la lluna comença a treure el cap.
En veure’t qui podria imaginar el destí d’aquest ram, fragant i acolorit?
Qui descobrirà mai el teu secret?
Cerques el lloc. Cau una llàgrima. I allà ho deposes amb tendresa.
Qui sabrà mai que tu, ets qui portes flors a les primeres flors mortes a la rerevera…
Ah, beautiful. both your words and Tom's! Thank you!
ResponEliminaTrista i tendre a la vegada.
ResponEliminaBona música.
Aferradetes, nin dolç.
Que bonic i que tendre… un aplaudiment per a ella i per a tu. També pel Tom, esclar!
ResponEliminaUna abraçada, poeta!