De Relats Conjunts d'abril...
- Ja sols ens faltava això!
- Doncs mira, jo ho trobo divertit
- Tu, tu… Com pot ser de tant bona pasta?
- Però, que trobes malament?
- Que què trobo malament? A tu no et sembla que, tal i com està tot, és pur escarni?
- Bé… Fins un cert punt, tal vegada tens raó que no fora necessària tota aquesta parafernàlia. Però no em negaràs que és colorista i “cuqui”.
- “CUQUI”????? Això nosaltres que anem primers! Pregunta als que s’esperen fora i van segons o tercers.
- I jo que pensava que, sent com ets, un defensor de models alternatius fruiries d’això
- Aviam, Francesc-Ignasi, si sóc capaç d’explicar-me i, el més important, QUE HO E-N-T-E-N-G-U-I-S!!
D’acord que Ormuz ens està tocant la pera
D’acord que el preu del combustible està disparat
Ja sabem que hi han “obres de millora” per donar i vendre
Que no passa un tren ni per equivocació
Però que el mitjà alternatiu que ha posat RENFE siguin cavalls, matxos, someres, galeres, tartanes i facin vestir-se al usuaris com si fóssim al segle XIX, ja em sembla, per dir-ho finament, un gra massa!!
- I el que es frueix del paisatge tot viatjant xano-xano? Ja és ben bé que no estàs mai content amb res, Marc-Aureli. Au va! Som-hi que ens esperen. Jo agafo l’egua baia i tu el cavall negre.
- Sempre després de vos…