dimecres, 20 d’octubre del 2010

Pensaments inconnexes - LXXXVI -

De Cultura i oportunitats al jovent, no rima amb poder, sembla que tampoc amb (algunes) esquerres i quasi res en aquest país...


(si feu clic aquí la podreu veure més gran)

Aquesta potser de les darreres fotos fetes a la JONC Alevins. Per qui no ho sàpiga la JONC és la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, que porta en actiu des del 1993.

Doncs bé. Sembla que, degut a la crisi que ens afecta, el govern d'aquest gloriós país nostre, que és capaç d'aprovar una subvenció per aquesta generació "ni-ni" (un altre invent dels veins), ha decidit que la JONC sigui absorbida per l'ESMUC (Escola Superior de Musica de Catalunya). Aquí el link a la noticia

El rebombori muntat és gran. Hi ha un grup al Facebook que es diu "Salvem la JONC". Estan recollint signatures. Van fer un concert a la plaça Sant Jaume. Aparèixer als Matins de TV3, amb en Cuní. Les AMPA de Conservatoris i Escoles de música de Catalunya estan elaborant un escrit conjunt.

Es pot trobar el suport en blogs com el gat pentino 1, 2. (no deixeu de seguir, si us interessa, els  enllaços associats en aquestes planes)

De l'Associación de Española de Jovenes Orquestas:


De Joventuts Musicals de Catalunya
 De la Asociación Española de Orquestas Sinfónicas
I algun més que em descuido.

La situació és indignant, incomprensible. Segurament és més fàcil portar músics de fora que formar-los aquí.
Si llegiu el blog al que us he fet referència, comprovareu que, entrar a la JONC no és gens fàcil.
Curs a curs, les noies i els nois es presenten a proves d'accés d'un nivell força alt.

El dia 21 d'Octubre es farà una concentració, de 8:30 a 9:30 del matí, davant del Departament d'Educació, C/ Via Augusta, 226.
És el dia en que es reuneixen els patrons de la JONC, l'ESMUC i la Conselleria.

Els nostres joves també hauran de perdre aquesta batalla?

Cada dia que passa perdo més la fe en tots els polítics. Siguin del signe que sigui.

Decididament Cultura no rima amb poder. Ni amb política. Ni amb aquest país...


PS. El proper post prometo parlar del llibre d'Arare & Co., i de records que em van venir, un dia de pluja, al passar per davant d'un concessionari de maquinaria pesant d'obres.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Pensaments inconnexes (C@ts)

De C@ts...


Gràcies...

A qui ho organitzeu. A qui va pensar en mi per nominar-me. A qui m'ha votat. A la guanyadora que, per damunt de qualsevol altre cosa, és "la meva més millor amiga de l'ànima".

Permeteu que escrigui en aquesta casa, i no al lloc, aquestes línies d'agraïment sincer, ni que sigui per la pedanteria de no voler "trencar l'estil" del Lloc.

El premi, però, està penjat des d'ahir al vespre al blog.

És un orgull tenir-lo. Esperona.

I pressiona per no decebre, per no decebre-us.

A tots els que teniu a bé passejar per casa.

Gràcies.
De tot cor.

Sou una canya...