De la falsa fragilitat de les paraules, penjades de Fils de Vidre
No sé quina idea podreu tenir vosaltres d'un llibre de poemes que es diu, com ja sabeu, Fils de Vidre.
Jo sols us diré que és moltes coses menys trencadís.
No us avorriré. Na Carme Rosanes, com sempre, ho explica d'una manera magistral. I jo, tal vegada, no seria de tot imparcial.
La presentació a la biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat va ser una festa. Una retrobada de blogaires.
L'espai es va omplir de paraules, de sentiments, de somriures.
D'allò tant nostre com és un diàleg poètic a 10 veus.
I per damunt de tot de la llum d'uns ulls blaus, neguitosos, riallers.
Plens d'il·lusió i vida.