De Girona i altres joventuts
Ja fa trenta vegades que he entrat a les cambres per omplir-les una mica.
I ara?
Ara el post d'en Gatot. El "Temps de Flors" amb Elur, i altres links mentals, escrits, cap a Girona, m'han fet pensar que fa uns 28-30 anys, jo era molt habitual de la ciutat i rodalies.
Entre 28 i 30 anys és el temps que tenen aquestes fotos. Dues de les quatre que me queden d'aquella època.
Fetes per un creador d'espectacles de mainada. I què, durant molts anys, va ser com un germà... Després la vida dona les voltes que dona i passen coses què, l'orgull de la joventut i l'inexperiència es neguen a arreglar...
La rossa es diu Dolors i la que toca la guitarra espanyola, Margalida. Les altres dues, que eren amigues de les meves amigues, crec recordar que Montse, ambdues.
Aquest mateix dia, baixant per un dels carrers del call tot sis, anàvem tocant la guitarra i cantant, i un japonès ens va fer unes fotos...
Dolors es va casar, jo hi vaig ser, molt jove. I van anar a viure a Bescanó, crec que era. A una casa un xic separada. Amb hort i gossos.
Algun temps després, em vaig trobar a Bellaterra al seu marit, que ja era "ex".
De Margalida no en sé res. Fa molt de temps que vaig perdre la pista.
Sempre m'he trobat bé a Girona. Té alguna cosa com de mides "humanes".
L'altre dia, amb el recorregut del Temps de Flors ho vaig trobar tant canviat tot...
Bé potser, ja n'hi ha prou de temps de nostàlgia...
Però van ser uns grans temps... Ni millors, ni pitjors. Els que van ser. I força divertits...