De un any i un dia...
Ahir, dissabte, va fer un any...
I tant sobtadament com vas marxar, ha passat aquest any.
Em penedeixo de no haver fet fotos de les teves mans. Com tampoc les vaig fer de la mare. Sols de les mans.
Giro el cap i us veig amb en aquella foto amb els nois, a casa vostra. L'Albert, tot just tindria un any. I d'aquí no res en farà onze.
Arnau, per fi, s'està traient el carnet de conduir. Ja està fent les pràctiques.
Miquel continua passant estones al seu món paral.lel i les seves percussions. Per ara continua amb notes de crack! Xssssst! té novia. Toca l'oboè i sembla molt bona noia.
I Albert... Bé, li està posant un morro a tot que ja li val... Continua amb el clarinet. Practicant poc a casa i traient bones notes al Conservatori...
Ja ho veus, ja ho veieu, si tot continua així podrem fer trios de vent fusta i percussió.
Et puc demanar un favor?. Fes que no t'oblidi, no us oblidi.
Un petó ben dolç, papa
Un petó ben dolç, mama.
Una abraçada infinita