De Relats Conjunts de novembre...
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
- “Art conceptual”
- Bé si. És podria anomenar així, “ma chère”.
- I el concepte és...?
- A partir d’una sèrie d’objectes com es diu ara, “randoms”, arribar a crear un pseudo món de tendència onírica que provoqui, a qui ho contempla, tot un conflicte de sentiments i emocions que transcendeixi de la realitat habitual. Fent créixer una sensació de híper-realitat que retro-alimenta els records, tal vegada, més oblidats de la infància.
- Ja... En resum, que les drogues en dejú son molt dolentes.
- JAJAJAJAJAJAJA! Que ets dolentota, “darling”. T’explico:
Com es pot apreciar, C-L-A-R-A-M-E-N-T, eeeh?, hi ha la representació d’un avi assegut vora la taula. Podem veure els cabells blancs, els ulls una mica tancats, el bastó damunt les cames. Amb una certa laxitud i deixadesa en el seu abillament.
La taula, desendreçada un cop acabada la festa. Festa que, sense cap mena de dubte, sabem que s’ha produït pels objectes que veiem escampats, de manera casual, per tota l’obra: tasses escantonades, ampolles i paperets per terra, garlandes desmenjades, fanalets de colors...
La M-E-T-A-F-O-R-A genial que ens fa intuir que s’han consumit, fumat, substancies al·lucinògenes: Un canelobre d’oli que ens remet a un narguil!
El gos (un carlino o pug, com vulguis) recolzat a la paret. El gat prop dels peus de l’avi...
- Entenc, entenc... I l’amo del lloc també està amagat a l’obra?
- No acabo de comprendre la pregunta.
- És que veig el fulard d’en Wally allà al fons i em pensava que era una pista.
- JAJAJAJAJAJAJA!! De vegades tens un humor un xic surrealista, “meine liebe”
- I el paraigües vermell?
- Aaaaah! Vet aquí el “leitmotiv” d’aquesta obra!!. El que ens duu fins a copsar, de manera preclara, tot el missatge que ens vol transmetre l’artista. I que, en un intent que no passi desapercebut, ens revela, magnànimament, en el títol de l'obra.
- Que és...?
- “Restes de la revetlla sota la pluja”