Pensaments inconnexes - CLXIII -

 De coses que passen, memòries que no s'esborren i punxades als dins

Porto un dies en silenci. Buit.

 

Una entrada de Paula, de fa uns dies, em va fer ser conscient (després de tants d'anys!) que, el "bulling"havia passat pels meus anys d'escola.

 

Em vaig sentir babau. Sobretot perquè, el darrer any, em va costar que em deixessin tres assignatures penjades al setembre, el que implicava haver de canviar de col·legi.

Tot i que hi vaig tornar per fer COU.

 

Aquest any fora del meu entorn habitual em va portar a una acadèmia en un pis de la Gran Via de Barcelona. On anava a petar el millor de cada casa.

 

I jo allà. Alguna cleca em vaig endur d'algun ex-company que vaig trobar.

 

Aquella acadèmia la portaven alguns professors d'on venia. I que em coneixien. 

Mal m'està dir-ho, però no vaig tenir especialment problemes per treure'm el curs i tornar allà on m'havien expulsat.

Òbviament, la història és més llarga i fosca. Però ho deixaré en aquest resum.

Per 3Cat vaig veure "Et faran un home".

A mi tampoc em van fer un home.

El campament va ser tranquil. Nadal lluny de casa. Assassinat de John Lennon

L'arribada al destí ja va ser una altre cosa. Comandaments alcoholitzats. Qui sap si eren allà per algun càstig.

Els veterans humiliaven. "La senda de los elefantes"

Rutina. Carregar/descarregar trens o camions. Curs de caporal per ordre del tinent.

Saragossa. 23F. CETME amb dos carregadors. Una bala a la recamara. Camions en marxa a punt de sortir.

"Si alguien se acerca al perímetro, primero disparais y luego dais el alto"

Ganes d'acabar amb tot de la única manera possible.

Però també... Un company que s'enamora de tu. Potser buscant la força dels febles. Dolcesa enmig de ignorància, brutesa, solitud, llunyania...

 

Tal vegada, al pic de l'estiu, no m'hagués afectat tant.Però ara. Tardor. Quasi Nadal.

O que m'estic fent vell i repapiejo

Ves a saber

Pensaments inconnexes - CLXII -

 De Relats Conjunts de novembre...

 (Interior de taller. Ramon Casas.  1883)

- “Art conceptual”

 

- Bé si. És podria anomenar així, “ma chère”.

 

- I el concepte és...?

 

- A partir d’una sèrie d’objectes com es diu ara, “randoms”, arribar a crear un pseudo món de tendència onírica que provoqui, a qui ho contempla, tot un conflicte de sentiments i emocions que transcendeixi de la realitat habitual. Fent créixer una sensació de híper-realitat que retro-alimenta els records, tal vegada, més oblidats de la infància.

 

- Ja... En resum, que les drogues en dejú son molt dolentes.

 

- JAJAJAJAJAJAJA! Que ets dolentota, “darling”. T’explico:

 

Com es pot apreciar, C-L-A-R-A-M-E-N-T, eeeh?, hi ha la representació d’un avi assegut vora la taula. Podem veure els cabells blancs, els ulls una mica tancats, el bastó damunt les cames. Amb una certa laxitud i deixadesa en el seu abillament.

La taula, desendreçada un cop acabada la festa. Festa que, sense cap mena de dubte, sabem que s’ha produït pels objectes que veiem escampats, de manera casual, per tota l’obra: tasses escantonades, ampolles i paperets per terra, garlandes desmenjades, fanalets de colors...

La M-E-T-A-F-O-R-A genial que ens fa intuir que s’han consumit, fumat, substancies al·lucinògenes: Un canelobre d’oli que ens remet a un narguil!

El gos (un carlino o pug, com vulguis) recolzat a la paret. El gat prop dels peus de l’avi...

 

- Entenc, entenc... I l’amo del lloc també està amagat a l’obra?

 

- No acabo de comprendre la pregunta.

 

- És que veig el fulard d’en Wally allà al fons i em pensava que era una pista.

 

- JAJAJAJAJAJAJA!! De vegades tens un humor un xic surrealista, “meine liebe”

 

- I el paraigües vermell?

 

- Aaaaah! Vet aquí el “leitmotiv”  d’aquesta obra!!. El que ens duu fins a copsar, de manera preclara, tot el missatge que ens vol transmetre l’artista. I que, en un intent que no passi desapercebut, ens revela, magnànimament, en el títol de l'obra.

 

- Que és...?

 

- “Restes de la revetlla sota la pluja”

Pensaments inconnexes - CLXI -

 De Mar i Cel, Ànima, altres coses i banys a l'octubre...

Tot i que al llarg del estiu hem anat al Grec o algun concert, es podria dir que, al setembre ha començat la "temporada oficial" d'actes culturals.

 

La primera va ser:

He vist les versions de 1988, 2014 i l'actual. I no vaig anar a la del 2004.

Recomanable. Si l'he de posar nota seria un 8,5. 

Les veus, respecte a l'anterior han fet un salt espectacular per bé. Tot i que, pel meu gust personal, al nou Hassen li falta una mica. Però clar. Qui no te al cap la veu poderosa i profunda d'en Joan Crosas?

Ah! Algunes lletres han canviat. De fet, l'Himne dels Pirates ja havia canviat algunes parts de la lletra a la versió del 2014. Es veu que "...germans musulmans...", no era políticament correcte.

Si hi aneu amb temps, podreu visitar la petita exposició de vestuari i documents de l'historia de Dagoll Dagom i les seves obres.

Personalment els trobaré a faltar.

 Seguim.

Segurament a Broadway o Londres, hi hauria 10 actors/ballarins més a l'escenari i una orquestra més gran (o no...), i farien una temporada llarga.

 

És molt bona per inesperada i la qualitat del llibret, la música i els actors.

Molt recomanable. 9,5. 

No us faig spoiler de res per si podeu/voleu anar a veure-la. Jo crec que no us decebrà. 

Aquesta setmana tocarà:

Ja us ho explicaré que tal.

En un altre ordre de coses, hem visitat les Tres Xemeneies de Sant Adrià, dintre del

Tot i que no pots visitar les xemeneies, ni passar per sota, l'edifici principal impressiona. Està ple d'obres contemporànies i projeccions.

I divendres tenim hora per visitar la Casa Gomis al Prat de Llobregat.

I qualsevol tarda m'apropo a la de Sabadell que està a 2 cantons de casa.

 

Aquí trobareu tota la informació de les seus i participants. 

 

Vaig acabant. Ahir, em vaig apropar a Palafrugell.

 

Lee Miller, Colita, Toni Catany, Carlos Pérez Siquier.... Boníssimes!

I quasi la deixo passar...

 

La música, especialment la contemporània, també ha estat present:

• Festival Grec: Dagoll Dagom 50.
  
• Monestir de Pedralbes. Frames Percussion interpretant Timber
• Festival de Perelada: Òpera Don Juan no existe.
• Concert de la Banda Municipal d Barcelona al recinte de Sant Pau.
• Centre Fabra i Coats. Concert inaugural Mixtru'24: Alberto Bernal, Frames Percussion & Blue Band

I ja deixo de fer el tifa explicant tot això.

 

Ah! I perquè allò de "banys a l'octubre"?

Bé. Ahir, en acabar la visita a Palafrugell, cap a les12, vaig baixar fins a Calella per veure l'ambient i si podia fer alguna foto acceptable. Després de veure tants exemples d'aquest mestres, tenia com "mono" de practicar.

En arribar a la platja de Port Bo hi havia gent. I molts dins l'aigua. I jo sense vestit de bany!

De fet, això no és un problema. Però en una platja urbana potser si.

 

Així que, veient que no faria cap foto acceptable, vaig pensar en la platja de Cala Castell. I cap allà faig fer cap.

Vaig aparcar el cotxe, agafar unes tovalloles esportives que sempre duc al maleter per si un cas, i em vaig apropar a la platja.

 

I allà vaig torbar de tot. Tèxtil,  naturistes... tots barrejats (tampoc hi havia gaires persones). Families, ciclistes que deixaven les bicis, es despullaven i cap a dins.

 

Tot era tant normal i ningú feia cas de ningú que, sense rumiar-ho gaire m'hi vaig ficar.

 

L'aigua estava genial. Suposo que al no haver gaire diferencia de temperatura entre l'exterior (uns 21 graus) i l'aigua, en cap moment es tenia la sensació de fredor.

 

I aquí la prova gràfica. Prudentment retocada per evitar atacs de riure, i especialment dedicada a aquell/a hatter que em va aparèixer al Lloc. Amb "carinyu"

  

Pensaments inconnexes - CLX -

 De Relats Conjunts de setembre...

(Joseph Mallord William Turner - El matí desprès del Diluvi / The Morning after the Deluge - 1843)

- A veure, a veure. Sense nervis. A la costa. Arran de platja.

- ...

- Google Maps no funcionava? (Eeeps! que no hi ha satèl·lit ni GPS)

- ...

- Un hipopòtam s'ha assegut damunt l'astrolabi? (Merda! Tampoc s'ha inventat encara!)

-...

- Estava núvol i no es podien veure les estrelles?

- ...

- Recordeu que us vaig dir que, potser, no era massa bona idea fer sopa amb aquells bolets de colors?

-...

- Recordeu que havíem parlat que, quan s'acabés tot, netejar l'Arca i fer un chill-out a les costes de Hawaii, Bahames, Seychelles o a una illa grega ?

-...

- Aleshores fills meus, Sem, Cam ,Jàfet, d'una manera que ho pugui entendre fins la darrera puça del vaixell, em podeu explicar com  hem acabat a 5.137 metres (2,31 llegües o 27,723 estadis o 17.327 peus - tot romà clar-)  al cim del Mont ARARAT!!!!

-... ens hem distret amb l'Arc de Sant Martí...

- Arc de Sant Martí??? El que heu vist abans que deixés de ploure???  Ja podeu començar a baixar tots els animals a la plana! Que teniu per una estona entretinguda! Mecaguntotelqueesmou!!! (Uix! Perdoneu Senyor Yahvé aquest estirabot...)

40 dies i 40 nits plovent!!! Que penses, no quedarà ningú i podràs escollir lloc i aparcar bé. I van aquest sòmines i ens deixen damunt d'una muntanya que ningú coneix i enmig d'enlloc!

Senyor, Senyor!!! Quanta paciència!

Me'n torno al catre a esperar la verema per fer un traguinyol...

Merda! I ara s'ha trencat el porró!!!

El matí després del Diluvi tot serà pau i benaurança deien...

No't fot!!!

 

Pensaments inconnexes - CLIX -

 De set anys (i no al Tibet) més tard...

 

La meva darrera entrada va ser després dels atemptats de la Rambla.

Després ens van colpejar, humiliar, destruir...

 

Més tard la befa de judicis.

 

Japó, doctorat.

 

I el món es va acabar.

 

Pors, desconeixements, vacunes, morts.

Solitud, agorafòbies, mascaretes.

Silencis, tranquil·litat, espais.

 

PCR's.

Aire

 

Nous viatges. Casament.

Tornar a la normalitat?

 

Una nova vida.

 

"Una vida nova". Temps (o no). Passejades. Solitud.

 

Han aparegut botiflers, traïdors, colons.

Parlar la nostra llengua cada cop és més difícil. Som en terra conquerida.

I jo torno aquí. Obrint unes noves Cambres. 

Traient la pols.

Cremant les coses inútils.

Intentant, un cop més, lligar d'alguna manera pensaments inconnexes. 

No sé quantes portes obriré.

No se quantes vegades encendre els llums

No m'importen els comentaris o les quantitats de visites.

Ja ho sabeu: sóc un xic asocial.

 

Teniu-me un xic de paciència.