De no Waits, potser Quidam i altres genolls...
Estic cansat de trucar al 902 10 12 12 i que comuniqui.
Ahir em vaig "despistar" perquè, a primera hora vaig anar a que em traguessin els punts.
I clar, quan vaig caure que havia de trucar, ja va ser impossible.
Avui ja no ho he intentat.
Em quedo amb els CD's i algun concert que pugui trobar enllaunat.
No serà el mateix, ja ho sé, però... (ho acabo de intentar mentre escric el post i... tu, tu, tu, tu, tu...!)
He sentit que, al setembre, torna el Cirque du Soleil amb Quidam.
També la vaig veure el primer cop que van venir. Recordo que la vaig trobar tan diferent a Alegria!
Més melangiosa i amb una "història" més lineal.
Hauré de mirar si hi ha quòrum a casa i veure quants s'apunten.
Ah! el genoll!
Aquí el teniu amb el seu germà.
Es veuen dues de les tres incisions que em van fer. La que falta és a la cara fosca del genoll.
Ja he començat a caminar estones, però se'm carreguen els bessons.
Per tant, com hem van dir ahir: començo a fer vida normal fins on puc.
I quan no puc, descanso.
Quan anava a sortir al pati perquè li donés una xic l'aire i el sol ha caigut un mini xàfec.
Haurem d'esperar un altre moment perquè vagi agafant color...
Ara vaig a canviar de llibre... Perquè m'he embussat amb Firmin i no tinc forma d'acabar-ho...
I ja em sap greu!
Jo, personalment, no li recomanaré a ningú. Segurament està molt bé i sóc jo, que l'he agafat girat... Però el trobo espès per ser el llibret de res que és...
Tot el contrari que la Lladre de llibres que el vaig llegir en un tres i no res i em va semblar genial!.
De Girona i altres joventuts
Ja fa trenta vegades que he entrat a les cambres per omplir-les una mica.
I ara?
Ara el post d'en Gatot. El "Temps de Flors" amb Elur, i altres links mentals, escrits, cap a Girona, m'han fet pensar que fa uns 28-30 anys, jo era molt habitual de la ciutat i rodalies.
Entre 28 i 30 anys és el temps que tenen aquestes fotos. Dues de les quatre que me queden d'aquella època.
Fetes per un creador d'espectacles de mainada. I què, durant molts anys, va ser com un germà... Després la vida dona les voltes que dona i passen coses què, l'orgull de la joventut i l'inexperiència es neguen a arreglar...
La rossa es diu Dolors i la que toca la guitarra espanyola, Margalida. Les altres dues, que eren amigues de les meves amigues, crec recordar que Montse, ambdues.
Aquest mateix dia, baixant per un dels carrers del call tot sis, anàvem tocant la guitarra i cantant, i un japonès ens va fer unes fotos...
Dolors es va casar, jo hi vaig ser, molt jove. I van anar a viure a Bescanó, crec que era. A una casa un xic separada. Amb hort i gossos.
Algun temps després, em vaig trobar a Bellaterra al seu marit, que ja era "ex".
De Margalida no en sé res. Fa molt de temps que vaig perdre la pista.
Sempre m'he trobat bé a Girona. Té alguna cosa com de mides "humanes".
L'altre dia, amb el recorregut del Temps de Flors ho vaig trobar tant canviat tot...
Bé potser, ja n'hi ha prou de temps de nostàlgia...
Però van ser uns grans temps... Ni millors, ni pitjors. Els que van ser. I força divertits...
