divendres, 7 de novembre del 2008

Pensaments Inconnexes - XLIV -

De Què! i altres concerts...

30/10 21:00h. Teatre Coliseum (just davant la porta hi ha una estructura en memòria dels morts deguts al bombardeig de Barcelona). Entrades a 5 € per gentilesa de Catalunya Ràdio.

Joves, amb bones veus. Música en directe. Un muntatge correcte. Famílies senceres a les butaques (diria que alguna amb crispetes i tot).

Si us agrada
Manu Guix, O.T.... Aquesta és la vostra obra.

El llibret i la posada en escena em va recordar a Chicago, Rebelión en las aulas i unes quantes coses més... Previsible i predictible...

Un detall: El noi que fa de magrebí, parla com l'Apu dels Simpson.

Si aquesta obra serveix per acostumar als joves a anar al teatre...

Pel meu gust, fluixeta, fluixeta...
...........



Primer concert d'aquesta temporada. Entre una cosa i l'altre, aquest any s'ens ha escapat la "Tità" de Mahler.

D'acord és un programa lleuger. Però permet apreciar una música, força cops genial i espectacular que, moltes vegades queda amagada darrera de les imatges i passa desapercebuda.

Us puc ben assegurar que l'Obertura de Lawrence d'Àrabia, en viu, començant amb tota la percussió, si més no, no et deixa indiferent.

- Per si algú no està al cas: Maurice Jarre és el pare d'en Jean-Michel Jarre, compositor de música electrònica, casat amb Charlotte Rampling, que ho va revolucionar tot amb el seu disc Oxygene (després han vingut molts més) i els seus macro-concerts-espectacles per tot el món (Paris, les Piràmides, la Plaça Roja, etc...) -

He possat el programa per si teniu curiositat i ganes de fruir d'unes peces molt agradables d'escoltar.

L'OBC va estar dirigida per la directora Rachael Worby. La temporada passada ja va venir per dirigir la música d'en John Barry (Memòries d'Àfrica, Midnight Cowboy... i tota la segona part dedicada a James Bond)

Una interpretació impecable i amb força.

I aquest dissabte... la Simfonia "Praga" de Mozart.

Ja us ho explicaré.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Pensaments inconnexes - XLIII-

De Mamma Mia, Aloma, Quemar despues de leer i altres moments irrellevants...

Si. En les darreres setmanes, a banda de l'espectacle poètic de Sant Cugat, hem tingut una certa "vida" cultural...

Vam aconseguir dues invitacions (gràcies CatRadio!) per anar a veure Mamma Mia. Ho reconec vaig anar una mica escèptic i sense fer-me cap ni una il·lusió.

Resultat?

Vaig passar una molt bona estona. La protagonista (Donna) era interpretada per Mone. Amb una veu dolça i bluessy. Malgrat en alguns moments es notava a faltar la potencia i versatilitat de veu de Nina, en una valoració general el paper li escau més.
Muntsa Rius i Roser Batalla genials. Com la resta dels actors i musics.

Es passa una molt bona estona i, a poc que t'agradi la seva música, pots fruir del pop amable i sense pretensions d'ABBA (i, per que no dir-ho, de records de fa una pila d'anys).

....

Aloma. Pre-estrena (23/10) al TNC amb entrades a preu reduït (5 €!) gràcies de nou a CatRadio. (si us connencteu a la seva web podreu trobar aquestes "ofertes". Eps! No hi son sempre i s'ha d'anar mirant i tenir un xic de sort...).
Aquest em seria més dificil de qualificar. El muntatge està molt bé. Carme Sansa magnifica. Demostrant ofici i que, de jove, havia fet cabaret.

Però per qui tingui més o menys present l'obra de Rodoreda, pot semblar-li estrany fer un musical. O si més no, una obra de teatre amb cançons.

Personalment penso que en alguns moments queda com "espesa", però es pot veure.
Que ningú esperi el Mikado, Glups!, Pirates.... Ni Flor deNit o T'odio Amor meu...

Els tocs d'humor a les obres de Rodoreda hi son, però també d'aquella manera... I tot té un to més dramàtic, malgrat els números músicals.

Va, si!. Aneu a veure-la i així polemitzem. Ni que sigui per que és teatre en català.

....

Quemar despues de leer. Una pelicula dels germans Cohen. El resum és: la CIA és com en aquell acudit:
- "És el Servei d'inteligencia?"
- "ummmm eh?, eh?, eh?"

He rigut com feia dies. Això si, potser al començament no s'enten res...

Molt recomanable per passar l'estona...

....

Suposo em perdonareu la lleugeresa d'aquest post, comparats amb els darrers.
Però és que també ho necessitava, això d'escampar les boires un xic.

Ah! I un cop més gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Han sigut i son autentiques caricietes als dins.