De coses que passen, memòries que no s'esborren i punxades als dins
Porto un dies en silenci. Buit.
Una entrada de Paula, de fa uns dies, em va fer ser conscient (després de tants d'anys!) que, el "bulling"havia passat pels meus anys d'escola.
Em vaig sentir babau. Sobretot perquè, el darrer any, em va costar que em deixessin tres assignatures penjades al setembre, el que implicava haver de canviar de col·legi.
Tot i que hi vaig tornar per fer COU.
Aquest any fora del meu entorn habitual em va portar a una acadèmia en un pis de la Gran Via de Barcelona. On anava a petar el millor de cada casa.
I jo allà. Alguna cleca em vaig endur d'algun ex-company que vaig trobar.
Aquella acadèmia la portaven alguns professors d'on venia. I que em coneixien.
Mal m'està dir-ho, però no vaig tenir especialment problemes per treure'm el curs i tornar allà on m'havien expulsat.
Òbviament, la història és més llarga i fosca. Però ho deixaré en aquest resum.
Per 3Cat vaig veure "Et faran un home".
A mi tampoc em van fer un home.
El campament va ser tranquil. Nadal lluny de casa. Assassinat de John Lennon
L'arribada al destí ja va ser una altre cosa. Comandaments alcoholitzats. Qui sap si eren allà per algun càstig.
Els veterans humiliaven. "La senda de los elefantes"
Rutina. Carregar/descarregar trens o camions. Curs de caporal per ordre del tinent.
Saragossa. 23F. CETME amb dos carregadors. Una bala a la recamara. Camions en marxa a punt de sortir.
"Si alguien se acerca al perímetro, primero disparais y luego dais el alto"
Ganes d'acabar amb tot de la única manera possible.
Però també... Un company que s'enamora de tu. Potser buscant la força dels febles. Dolcesa enmig de ignorància, brutesa, solitud, llunyania...
Tal vegada, al pic de l'estiu, no m'hagués afectat tant.Però ara. Tardor. Quasi Nadal.
O que m'estic fent vell i repapiejo
Ves a saber