Pensaments inconnexes -XXXII-

De Requiems, Mozart, Beethoven i altres músiques a l'MP3

Des de fa temps, dissabtes i diumenges, si no he de sortir a primera hora, miro quins concerts fan a la televisió.
Dissabtes i diumenges a la 2, a les 8 quarts de 9. I diumenges al 33, just quan acaba el de la 2, cap allà les 9.

De vegades els segueixo i altres passo.

Avui, aquest matí, que era un xic gris, al connectar amb la 2 m'ha sorprès el KV 626 en Re menor, de Mozart. El Rèquiem.

Sempre, sempre té l'habilitat d'emocionar-me. De posar-me la pell de gallina. Potser, perquè, malgrat ser una missa de difunts, és una música lluminosa. Plena d'esperança i força.

On pots trobar la ràbia, la força, un punt de desesperació, penediment... Però mai la foscor o la tristor com en altres rèquiems.

Dissabtes, un acabat el concert, generalment vaig a fer la compra pel barri. Aleshores em poso l'mp3 en reproducció aleatòria i surto al carrer.

Per mi, això, no és una forma d'aïllament, sinó que procuro em faciliti una percepció de l'entorn diferent. Al "faltar" l'oïda, has d'anar més en compte amb les coses que passen al voltant, i pots apreciar detalls què, d'una altre manera, potser ni em fixaria.

Molts cops la música sembla escollida expressament pel moment i el lloc.

Avui he sortir a fer la passejada corresponent i, al engegar-lo, acabava una cançó de Marisa Montes. Acte seguit, ha entrat el IV moviment de la 9 de Beethoven.

No ho esperava. Ha sigut brutal. De sobte el temps ha semblat estirar-se o frenar-se.
Havia poca gent i mínima circulació (un quart d'onze del matí) i la música sonava.

I he pensat que era primavera, malgrat semblava un dia de finals de setembre.
I he caminat poquet a poquet per fruir de la coral, mentre somreia i rumiava moltes coses...

Pensaments inconnexes -XXXI-

De no Waits, potser Quidam i altres genolls...

Estic cansat de trucar al 902 10 12 12 i que comuniqui.
Ahir em vaig "despistar" perquè, a primera hora vaig anar a que em traguessin els punts.

I clar, quan vaig caure que havia de trucar, ja va ser impossible.

Avui ja no ho he intentat.
Em quedo amb els CD's i algun concert que pugui trobar enllaunat.

No serà el mateix, ja ho sé, però... (ho acabo de intentar mentre escric el post i... tu, tu, tu, tu, tu...!)

He sentit que, al setembre, torna el Cirque du Soleil amb Quidam.

També la vaig veure el primer cop que van venir. Recordo que la vaig trobar tan diferent a Alegria!
Més melangiosa i amb una "història" més lineal.

Hauré de mirar si hi ha quòrum a casa i veure quants s'apunten.

Ah! el genoll!
Aquí el teniu amb el seu germà.

Es veuen dues de les tres incisions que em van fer. La que falta és a la cara fosca del genoll.

Ja he començat a caminar estones, però se'm carreguen els bessons.
Per tant, com hem van dir ahir: començo a fer vida normal fins on puc.
I quan no puc, descanso.

Quan anava a sortir al pati perquè li donés una xic l'aire i el sol ha caigut un mini xàfec.
Haurem d'esperar un altre moment perquè vagi agafant color...

Ara vaig a canviar de llibre... Perquè m'he embussat amb Firmin i no tinc forma d'acabar-ho...
I ja em sap greu!

Jo, personalment, no li recomanaré a ningú. Segurament està molt bé i sóc jo, que l'he agafat girat... Però el trobo espès per ser el llibret de res que és...
Tot el contrari que la Lladre de llibres que el vaig llegir en un tres i no res i em va semblar genial!.