Pensaments inconnexes - CVIII -

De s'acaba l'any i...

ha sigut fotut...

Tots aquells que ens fan la vida encara una mica més difícil, ens auguren que, el vinent, més val que no ens agafi amb els pixats al ventre...

Doncs sabeu què?

Potser influenciat per la reposició de Bola de Drac Zkai, em vesteixo d'otaku (おたく), obro les finestres i les portes, em pujo el coll de la trenca, i surto a trobar somriures amb l'esperança de l'esperança.

Malgrat tot estigui com està, si no resistim, ho haurem perdut tot...
I no seria cosa de donar encara més alegries a reis i famílies, pseudo-polítics, usurers (mmmm! ah no, que ara es diuen banquers... que la usura em sembla està penada per llei...), esportistes-guapus-rics-que-no-intel.ligents, "intel·lectuals", i altres pobres d'esperit, que no veuen més enllà dels extrems dels bitllets de 500€.

Doncs això, per tots nosaltres, no ells, alguna cosa per saltar, ballar, somriure...
(ah! i en versió karaoke...!!)

Ho reconec sense cap mena de vergonya... M'encanta la vitalitat de moltes de les composicions d'aquesta noia. Ni que sigui perquè son els jingles de sèries de dibuixos...

No us desitjaré el millor. Digueu-me somniatruites...

Simplement que trobem un motiu per somriure cada dia...

Pensaments inconnexes - CVII -

De què podíem esperar i altres inconnexions...

Ja ho va dir el mestre Espriu:

"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. "

Salvador Espriu - Assaig de càntic en el temple.

Els socialistes no mereixien guanyar. Ens han portat a la misèria. El PP no ens traurà pas. No a tots. Ja veurem a qui...

Sé, estic convençut, que no tots els polítics son iguals. Però els "top", aquells que més es deixen veure, des de fa molt de temps em fan pensar en això:

Alea jacta est...