Pensaments inconnexes - CXLII -

De llibres i estats d'ànims...

Ich bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben,
Sie hat so lange von mir nichts vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!.

Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält,
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.

Ich bin gestorben dem Weltgetümmel,
Und ruh'in einem stillen Gebiet!.
Ich leb' allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied!.

                                               Friedrich Rückert

Les Dones de vidre, de la Montse han tingut, entre altres efectes, el de despertar-me, de nou, el cuc de la lectura. Feia molt, massa temps, que no llegia tant i tant seguit. A les Dones ha seguit, L'altra de Marta Rojals. I tot just acabar aquest, un regal d'aniversari: Si Beethoven pogués escoltar-me, d'en Ramon Gener.

És aquest un llibre que no sabria qualificar. O si. Si mai heu vist Opera en Texans, aquest llibre és una mica semblant. Jo l'he llegit com si escoltés a l'autor explicant les seves històries.

I és que, potser, no es pot llegir d'una altre manera.

Barreja, entrellaça històries. Parla amb passió de la seva passió: la música. Que també és, en alguns graus menys, la meva.

M'ha enganxat i l´he llegit en un tres i no res. De què va? No ho sé. Crec que és d'aquells llibres que, depenent qui ho llegeixi i quan, li podrà semblar una cosa o un altre. I crec que el quan és important.

Un quan de lloc, de sentiments,  d'estat d'ànims.

Jo el recomanaré sempre. Però estic més que convençut que moltes persones no l'entendran i pensaran que sols és una manera d'encimbellar-se.

I el poema del començament? És una de les cites del llibre d'en Gener (el llibre està farcit).

Gustav Mahler el va musicar el 16 d'agost de 1901. I crec que s'escau com a part d'una banda sonora de L'altra i enllaça perfectament amb el que he començat: Tota aquesta gent d'Isabel Clara-Simó.

Un llibre que comença: "Si em moro aquesta nit...".

No us poso la traducció del poema. A la xarxa segur que la trobeu. O a la pàgina 162 del llibre d'en Ramon Gener.

El que si em permetreu és que comparteixi amb vosaltres aquesta versió, preciosa, que he trobat a YouTube.
Mahler va escollir el Fa Major, la tonalitat de la complaença, segons Gener, per acolorir els sentiments dels poema.

Fruïu-la, si us plau, com si es tractés del darrer primer bes...

Pensaments inconnexes - CXLI -

De històries de vides sense solta ni volta...

I ara?

Aquesta era la imatge que veien d'ell?

Es mirà les mans. Eren prou suaus per acaronar els cossos que estimava?

Que estimava. Que estima. Que sap estimar?

Encara sent als dins aquell regust d'haver viscut massa sol i controlat. Hi ha hagut sempre tants "no" al seu voltant, que te la sensació que no ha aprés a equivocar-se correctament. Ni ha entès prou bé les passes a fer, els gestos a regalar i ser regalats.

Ningú li va ensenyar a mesurar l'elegància i oportunitat d'un bes, d'una carícia.

Alguna cosa mai ha sigut prou bona en ell. I les coses tan normals en altres, sempre li han suposat un trencament. Un daltabaix.

Avui es veu gran. Però ha de fer un esforç per ajustar el reflex a l'edat real. En quant es relaxa, torna a veure's amb un cabàs d'anys menys. I això el fa somniar en sortir i estimar.

Sortir i viure.

Viure aquelles vides que, per una covardia apresa al llarg d'anys de sentir-se ignorat, no s'ha atrevit a viure. Sempre intentant agradar. Sempre consensuant el moment.

I ara?

Ara res. Ara es reconeix amb una immaduresa madura. No pot entendre com, de ell, de la seva mentida, en diuen "seducció".

- "Ets un seductor..." - Quants cops li han dit. Els mateixos que ho ha negat.

Coneix totes les passes fetes en fals. Tot el que ha volgut explicar. Com s'ha despullat un cop i un altre per mostrar les xacres. Totes aquestes nafres que l'omplen els dins.

Caminar a l'ombra. Ser oblidat. Convertir-se en un oblit translúcid, sense volum.

Tornar a ser enlloc i no saber si queda cap passa que pugui ser feta en silenci. Allunyant-se del mal que li regalima pels dits.
Tancar els ulls i somriure un buit sense retrets.
Tancar els ulls...

I ara?