Pensaments inconexes - CXVII -

De sopars, veïns, veïnes, blogs i ganes de compartir i passar-ho bé... 

Us he de ser sincer.

A les (poques) trobades desvirtualitzadores, de blogaires a les que he assistit, la sensació, el sentiment que he tingut ha sigut sempre el mateix.

Sembla com si el haver-nos conegut a la xarxa, i haver compartit hores de lectura i, com era aquest cas, d'escriptura, ens predisposi cap a unes trobades on tot flueix d'una manera amable, riallera, cordial...

On es posen ulls, cara, mans, veu, gest, a aquelles pàgines llegides.

On tot i tothom sembla confabular-se per fer les hores curtes, els somriures amples.

On no hi han prou espais per xerrar amb tothom, i de sobte et trobes acomiadant-te i sentint-te un xic malament, per no haver pogut fer-la petar amb tothom. Cosa, per una altre banda, completament normal.

Ara, tot això, ho amanim amb una organització de luxe. Realment de luxe. 

(Comissió: gràcies. De tot cor. Us ho heu currat el que no està escrit. Sense la vostra empenta, il.lusió i ganes, no hagués sigut el mateix.). 

On s'han cuidat tots els detalls: des de la música (Robertinhos ets un crack), l'entorn, el photocall (espectacular!), Helena la fotògrafa oficial (aneu a flickr o al seu web a veure els seus treballs).

Les lectures conjuntes, el bookcrossing...

Però sobretot, sobretot, tots i cada un dels assistents.

Jo no tinc les paraules per descriure la llum dels esguards, dels somriures, de tots vosaltres (nosaltres) al llarg de la nit...

Els sentiments, les sensacions, ja ho tenen això. Es viuen intensament i són difícilment explicables..

Estic convençut que altres trobaran les paraules per narrar aquesta nit.

Jo sols us donaré les gràcies per una nit tant fantàstica.

I us deixo tres imatges.

(El Veí invocant els deus blogaires perquè la trobada fos un èxit. Va funcionar!)

(La sala de l'Horiginal i les taules buides. Maniobra del Veí perquè la concurrència li fes cas en els seus monòlegs interminables...)

(Part dels 11 Històries Veïnals, artesanals, escrites pels assistents al Sopar. Aprofito per dir-te, Veí, que jo vaig escriure en la 5 que no ho vaig posar al full...)

Gràcies, de nou, a totes i tots. Gràcies, de tot cor, Veí per tenir l'idea d'aquest sidral tant divertit...