D'un any nou...
Hi han tantes paraules. Com diria Antonia Font, sobren paraules. Moltes de les que es diuen.
Sobren totes aquelles dels personatges mesquins que pontifiquen sobre dignitats i drets, quan pertanyen i representen grups corruptes i mentiders.
Sobren totes aquelles de sangoneres que, sense haver fet res més a la vida que viure d'un escó, donen lliçons d'ètica i democràcia.
Sobren totes aquelles de provocadors a sou que perboquen merda en mitjans de comunicació.
Sobren totes aquelles de presidents que fan grans gestos amb els diners d'altres i fan veure que tenen més "collons", o "cuyons", en comptes de cultura i educació.
Sobren totes aquelles de polítics, de qualsevol color, que no és que protegeixin bancs i empreses. No, simplement, s'asseguren un futur per "bona conducta", com a càrrecs d'elèctriques, bancs, etc...
Sobren totes aquelles d'antics guanyadors que regalimen, des del seu braç en alt, purulències fastigoses com veritats absolutes.
Sobren totes aquelles dels fariseus que, tot i dir-se servidors del Déu,es creuen més el seu títol de "príncep" i tot el poder terrenal això comporta.
Sobren totes aquelles dels àvids de poder, maliciosos, malèvols, infames, que han creat i creen fractures on no han existit.
Sobra tota aquella incultura que fa què, davant les retallades, l'opressió, el retrocés, es cregui que una pregunta (o dos) és la culpable de tot.
Sobra estupidesa, enveja, odi, estultícia, ignorància, por...
I fan falta més persones lliures per pensar. Sentir. Viure. Somriure.
Serà dur.
Venen per nosaltres.
Estem sols. No, no mireu fora. Si no passa un cataclisme èpic, com que algun tarat envii tancs o avions, no ens faran ni cas.
Siguem realistes. Ho podrem resistir?