De algunes confessions i heu vist mai...
"It's a Wonderful Life" (Que bonic que és viure)?
Clàssic en blanc i negre que, estrany és, l'any que no s'emet per Nadal en algun canal de televisió. Film de Frank Capra i protagonitzat per James Stewart.
Per si no la teniu present, us faig cinc cèntims:
"Clarence és un àngel de segona classe que ha de fer mèrits per guanyar-se les ales. L'envien a la Terra amb la missió d'evitar el suïcidi d'un home desesperat, George Bailey, que té una empresa d'emprèstits que està a punt de fer fallida a causa de la desaparició de vuit mil dòlars. Potter, un especulador que posseeix pràcticament tota la ciutat, és el culpable de la situació. Clarence mostra a Bailey com seria la ciutat, els seus amics i la seva pròpia dona si ell no hagués nascut."
I ara pensareu, a què ve això?
Qui em coneix sap que no em crec gaire, per no dir gens. L'autoestima no és una característica gaire desenvolupada en mi. Tot i que, en aquest món blogaire, a Blogville, molts cops m'heu fet sentir gran, útil, "important".
Algunes vegades he hagut de sortir corrents darrera el meu ego desfermat, inflat com un globus, per alguns comentaris vostres de un escrit o una foto: "vanitas vanitatum omnia vanitas".
O quan m'han dit que era un seductor (jo! amb aquesta fila i les meves misèries!) i m'ho he cregut i...
Però desprès d'aquest moment de gloria, tornava al meu lloc: "Sic transit gloria mundis"
I en molts, molts moments, al tot el llarg de la meva vida salpebrada d'errors, vergonyes, pors, solituds, mals, dolors propis o provocats a d'altri, la idea era recurrent.
Com seria tot si jo no hi fos? Si no hagués sigut? En quantes persones ha pogut influir la meva existència? (que cregudet, oi?)
Possiblement les seves vides haurien fluid d'una manera més tranquil·la, més emmotllada a la realitat que ens envolta, sense les males influencies d'un somiatruites immadur. D'un maldestre en tot.
Família, amors, amants, coneguts, saludats.
Difícilment, crec, algú m'enviarà un àngel (o un esperit dels Nadals) que em permeti conèixer aquest fets.
Ara, tampoc em feu gaire cas. Porta una temporada estranya. Prudentment angoixada. Brillantment trista.
Tal vegada estic en una edat difícil. Ja em passarà.
Gràcies per continuar passant per casa.
Sí que recordo haver vist aquesta pel·lícula fa bastant de temps. Com que fa molts anys que no miro la tele, m'he perdut les possibles reposicions anuals. A mi aquesta mena de pelis m'agraden bastant. Fa Nadal enviar un àngel a algú. Desgràciadament, tens raó que ningú ens n'enviarà cap, per més mala temporada que passem. Que ja se sap que tots en passem de tota mena.
ResponEliminaM'has fet pensar que jo no m'he plantejat mai com seria el meu entorn si jo no hi fos. No crec que haguessin canviat grans coses, no. Algunes sí esclar. Els meus fills no existirien, si jo no hi fos, com els teus, si tu no haguessis viscut. I no és pas un canvi menor, eh? Que darrere els fills venen els nets i així els possibes canvis es multipliquen a cada generació. Podria ser, que algun d'aquesta marrecs que ara només són uns menuts que ens fan caure la baba, facin alguna cosa important per a la humanitat. 😉
Qui sap...
I després, una altra cosa, amb tanta gent dolenta que hi ha al món i el poder que tenen, cada bona persona que no hi fos ens faria falta. La llàstima és que les bones persones no sabem fer pinya ni fer un món més just.
Prudentment angoixada. Brillantment trista. L'angoixa, encara que no sigui desfermada, no es cosa bona, no fa sentir bé. En canvi això de brillantment trista, m'ha fet rumiar. No sembla tan dolent i juraria que sé què vols dir.
Perdona el rotllo, poeta, que no vull alliçonar ningú. Però una abraçada brillant per a la tristesa, si que te l'envio.
Doncs mira, m'has fet pensar i ja és una cosa que no faria si tu no hi fossis o si jo no hi fos... i el món, seria més bo o més dolent?... ni punyetera idea!
ResponEliminaDeixa'm que ho pensi un poc més i segur que hi haurà coses que sí hem fet bé i d'altres que no tant. Lo important, crec jo, és saber reconèixer-ho, intentant de fer-ne més bones i evitant les dolentes... Ah, i saber donar les gràcies i demanar perdó, si cal! I en això, crec que estem tots d'acord.
Avui te'l dono jo al saquet de petonets i aferradetes, ben ple perquè no et manquin mai. 😘🤗