De algunes confessions i heu vist mai...
"It's a Wonderful Life" (Que bonic que és viure)?
Clàssic en blanc i negre que, estrany és, l'any que no s'emet per Nadal en algun canal de televisió. Film de Frank Capra i protagonitzat per James Stewart.
Per si no la teniu present, us faig cinc cèntims:
"Clarence és un àngel de segona classe que ha de fer mèrits per guanyar-se les ales. L'envien a la Terra amb la missió d'evitar el suïcidi d'un home desesperat, George Bailey, que té una empresa d'emprèstits que està a punt de fer fallida a causa de la desaparició de vuit mil dòlars. Potter, un especulador que posseeix pràcticament tota la ciutat, és el culpable de la situació. Clarence mostra a Bailey com seria la ciutat, els seus amics i la seva pròpia dona si ell no hagués nascut."
I ara pensareu, a què ve això?
Qui em coneix sap que no em crec gaire, per no dir gens. L'autoestima no és una característica gaire desenvolupada en mi. Tot i que, en aquest món blogaire, a Blogville, molts cops m'heu fet sentir gran, útil, "important".
Algunes vegades he hagut de sortir corrents darrera el meu ego desfermat, inflat com un globus, per alguns comentaris vostres de un escrit o una foto: "vanitas vanitatum omnia vanitas".
O quan m'han dit que era un seductor (jo! amb aquesta fila i les meves misèries!) i m'ho he cregut i...
Però desprès d'aquest moment de gloria, tornava al meu lloc: "Sic transit gloria mundis"
I en molts, molts moments, al tot el llarg de la meva vida salpebrada d'errors, vergonyes, pors, solituds, mals, dolors propis o provocats a d'altri, la idea era recurrent.
Com seria tot si jo no hi fos? Si no hagués sigut? En quantes persones ha pogut influir la meva existència? (que cregudet, oi?)
Possiblement les seves vides haurien fluid d'una manera més tranquil·la, més emmotllada a la realitat que ens envolta, sense les males influencies d'un somiatruites immadur. D'un maldestre en tot.
Família, amors, amants, coneguts, saludats.
Difícilment, crec, algú m'enviarà un àngel (o un esperit dels Nadals) que em permeti conèixer aquest fets.
Ara, tampoc em feu gaire cas. Porta una temporada estranya. Prudentment angoixada. Brillantment trista.
Tal vegada estic en una edat difícil. Ja em passarà.
Gràcies per continuar passant per casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada