Pensaments inconnexes - XLIII-

De Mamma Mia, Aloma, Quemar despues de leer i altres moments irrellevants...

Si. En les darreres setmanes, a banda de l'espectacle poètic de Sant Cugat, hem tingut una certa "vida" cultural...

Vam aconseguir dues invitacions (gràcies CatRadio!) per anar a veure Mamma Mia. Ho reconec vaig anar una mica escèptic i sense fer-me cap ni una il·lusió.

Resultat?

Vaig passar una molt bona estona. La protagonista (Donna) era interpretada per Mone. Amb una veu dolça i bluessy. Malgrat en alguns moments es notava a faltar la potencia i versatilitat de veu de Nina, en una valoració general el paper li escau més.
Muntsa Rius i Roser Batalla genials. Com la resta dels actors i musics.

Es passa una molt bona estona i, a poc que t'agradi la seva música, pots fruir del pop amable i sense pretensions d'ABBA (i, per que no dir-ho, de records de fa una pila d'anys).

....

Aloma. Pre-estrena (23/10) al TNC amb entrades a preu reduït (5 €!) gràcies de nou a CatRadio. (si us connencteu a la seva web podreu trobar aquestes "ofertes". Eps! No hi son sempre i s'ha d'anar mirant i tenir un xic de sort...).
Aquest em seria més dificil de qualificar. El muntatge està molt bé. Carme Sansa magnifica. Demostrant ofici i que, de jove, havia fet cabaret.

Però per qui tingui més o menys present l'obra de Rodoreda, pot semblar-li estrany fer un musical. O si més no, una obra de teatre amb cançons.

Personalment penso que en alguns moments queda com "espesa", però es pot veure.
Que ningú esperi el Mikado, Glups!, Pirates.... Ni Flor deNit o T'odio Amor meu...

Els tocs d'humor a les obres de Rodoreda hi son, però també d'aquella manera... I tot té un to més dramàtic, malgrat els números músicals.

Va, si!. Aneu a veure-la i així polemitzem. Ni que sigui per que és teatre en català.

....

Quemar despues de leer. Una pelicula dels germans Cohen. El resum és: la CIA és com en aquell acudit:
- "És el Servei d'inteligencia?"
- "ummmm eh?, eh?, eh?"

He rigut com feia dies. Això si, potser al començament no s'enten res...

Molt recomanable per passar l'estona...

....

Suposo em perdonareu la lleugeresa d'aquest post, comparats amb els darrers.
Però és que també ho necessitava, això d'escampar les boires un xic.

Ah! I un cop més gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Han sigut i son autentiques caricietes als dins.

Pensaments inconnexes - XLII -

De poemes, teatre, poesia i altres espectacles...

Ahir a la nit (18/10) vaig anar al Teatre-Auditori de Sant Cugat.
Oriol Broggi presentava un espectacle poètic. Un recull de l'obra i altres escrits, propis o amb relació, del poeta d'honor del 8è Festival de poesia de Sant Cugat d'aquest any: Feliu Formosa.

Vaig guanyar una invitació pel fet d'enviar un poema.

Jordi Banacolocha, Joan Berlanga, Xavier Ripoll i el mateix Formosa, arropats per la música de Marc Serra i Cabo San Roque.

No us atabalaré intentant explicar-vos la senzilla bellesa del muntatge.
Vaig estar a punt de no poder anar. Vaig tenir sort.

Al vestíbul hi havien unes taules amb informació i unes targetes amb versos de poetes famosos.

En vaig agafar tres o quatre. Però dues especialment, em van fer pensar en aquest post de Carme Rosanas.

Amb el teu permís, Carme, els deixo aquí.

Son aquest:

i aquest:


(Ara acabo de llegir el segon comentari d'en XeXu.
No crec que sigui "carca", com diu ell. Al contrari. Les seves opinions sempre són rellevants, meditades, serioses...

I per sort, no sempre coincidim.

Amb aquesta diferència, crec, tots sortim enriquits i guanyant, ja que ningú -i jo ni de lluny- està en possessió de la veritat absoluta.)

En fí. Va ser una nit plena de sensibilitat, art, dolcesa, mirades als dins.

Una nit plena de Poesia.