dimarts, 8 de juny del 2010

Pensaments inconnexes - LXXX -

D'una tarda de somriures, sol, fotos... i càmera nova...

És una forma com un altre de relaxar-se...

Fer festa una tarda. Quedar. Sortir a passejar per Barcelona. Fer fotos.

Si tens la sort que, a més a més, és Corpus, ja tens clar on aniran a petar les teves (meves, nostres...) passes.

Ou com balla [XI] - Palau del Lloctinent -
(Palau del Lloctinent - BCN)

De primer, una volta ràpida pels llocs. Aprofitant la tranquil·litat de l'hora de dinar per fer les fotos a les fonts.

Ou com balla [XIX]
(Casa de l'Ardiaca - BCN)

Més tard, ser afortunat i trobar-me envoltat de somriures i ganes de passar una bona estona.

Ou com balla [XIV] - Tete, Imma, Marta -
(Tete, Imma, Fanal Blau - Claustre de la Catedral)

Gràcies, noies, per una tarda tant fantàstica!
Ho hem de repetir!

________________________________

Com ja sabeu, perquè ho va explicar aquí Fanal Blau, al maig vaig fer anys:


Els meus germans, coneixedors de la meva passió per la fotografia, van decidir regalar-me una càmera petita que pogués portar a totes bandes.

I es van decidir per una de darrera tecnologia!

Exactament, aquesta:

Una canya!! No pesa, parla...

Però alguna cosa no he acabat de llegir bé del manual, perquè cada vegada que faig una foto em surt això:


No sé. Potser hauré de demanar el tiquet i anar a la casa que m'expliquin ben bé que em passa. si és un problema dels ISO, la velocitat, el diafragma o el balanç de blancs....

Un cop més gràcies! Sou una canya! (i les fotos estan moooooooooooooooooolt bé)

(Ah! el de la foto de la samarreta també sóc jo!)

dilluns, 17 de maig del 2010

Pensaments inconnexes - LXXIX -

De dates, silencis, flors i somriures...

Des de la darrera vegada que vaig entrar a les Cambres han passat força coses.

He (hem) tingut que pujar a Collserola dues vegades en 15 dies. Una inesperada. L'altre "més prevista". Però com sempre, et descol·loca. O, millor dit, posa les coses al seu lloc i tornes donar valor a allò que realement s'ho val.

Dijous vaig canviar els dos dígits.
Vam aprofitar les colònies del petit per agafar festa. És genial moure's en un dia feiner i anar a llocs, normalment plens, i poder fruir d'una calma quasi desconeguda.

Un dia de vent, pluja, fred, neu. Envoltats de muntanyes. Un dia quasi perfecte (no exagerarem tampoc!)

Gràcies a tots pels mails, missatges. Gràcies per haver pensat en mi, fins i tot aquells que no creia que ho fessin.

Heu fet que em sentis molt estimat.

Dissabte, sense tenir-ho planificat i sense temps per poder avisar ningú, vaig pujar al Temps de Flors.
Girona, com sempre, té aquella màgia que encisa, malgrat la gent pels carrers.

Com el só d'aquelles mosques-picarols. És un dring que m'omple.



Però el més genial és enviar un sms i tenir la sort de compartir una hora amb la posseïdora d'aquella mirada garrotxina tant especial i, pel mateix fet, conèixer al gran Pd40 (i família).

En tornant, unes 300 fotos i una festa sorpresa...

I ahir, un dinar amb els germans i el retrobament, després de dos anys a Xina, amb Júlia.

Es podria haver demanat alguna cosa més?

Ah, si... Que el Barça guanyés la Lliga... ;¬P!