Pensaments inconnexes - CLXIII -

 De coses que passen, memòries que no s'esborren i punxades als dins

Porto un dies en silenci. Buit.

 

Una entrada de Paula, de fa uns dies, em va fer ser conscient (després de tants d'anys!) que, el "bulling"havia passat pels meus anys d'escola.

 

Em vaig sentir babau. Sobretot perquè, el darrer any, em va costar que em deixessin tres assignatures penjades al setembre, el que implicava haver de canviar de col·legi.

Tot i que hi vaig tornar per fer COU.

 

Aquest any fora del meu entorn habitual em va portar a una acadèmia en un pis de la Gran Via de Barcelona. On anava a petar el millor de cada casa.

 

I jo allà. Alguna cleca em vaig endur d'algun ex-company que vaig trobar.

 

Aquella acadèmia la portaven alguns professors d'on venia. I que em coneixien. 

Mal m'està dir-ho, però no vaig tenir especialment problemes per treure'm el curs i tornar allà on m'havien expulsat.

Òbviament, la història és més llarga i fosca. Però ho deixaré en aquest resum.

Per 3Cat vaig veure "Et faran un home".

A mi tampoc em van fer un home.

El campament va ser tranquil. Nadal lluny de casa. Assassinat de John Lennon

L'arribada al destí ja va ser una altre cosa. Comandaments alcoholitzats. Qui sap si eren allà per algun càstig.

Els veterans humiliaven. "La senda de los elefantes"

Rutina. Carregar/descarregar trens o camions. Curs de caporal per ordre del tinent.

Saragossa. 23F. CETME amb dos carregadors. Una bala a la recamara. Camions en marxa a punt de sortir.

"Si alguien se acerca al perímetro, primero disparais y luego dais el alto"

Ganes d'acabar amb tot de la única manera possible.

Però també... Un company que s'enamora de tu. Potser buscant la força dels febles. Dolcesa enmig de ignorància, brutesa, solitud, llunyania...

 

Tal vegada, al pic de l'estiu, no m'hagués afectat tant.Però ara. Tardor. Quasi Nadal.

O que m'estic fent vell i repapiejo

Ves a saber

Pensaments inconnexes - CLXII -

 De Relats Conjunts de novembre...

 (Interior de taller. Ramon Casas.  1883)

- “Art conceptual”

 

- Bé si. És podria anomenar així, “ma chère”.

 

- I el concepte és...?

 

- A partir d’una sèrie d’objectes com es diu ara, “randoms”, arribar a crear un pseudo món de tendència onírica que provoqui, a qui ho contempla, tot un conflicte de sentiments i emocions que transcendeixi de la realitat habitual. Fent créixer una sensació de híper-realitat que retro-alimenta els records, tal vegada, més oblidats de la infància.

 

- Ja... En resum, que les drogues en dejú son molt dolentes.

 

- JAJAJAJAJAJAJA! Que ets dolentota, “darling”. T’explico:

 

Com es pot apreciar, C-L-A-R-A-M-E-N-T, eeeh?, hi ha la representació d’un avi assegut vora la taula. Podem veure els cabells blancs, els ulls una mica tancats, el bastó damunt les cames. Amb una certa laxitud i deixadesa en el seu abillament.

La taula, desendreçada un cop acabada la festa. Festa que, sense cap mena de dubte, sabem que s’ha produït pels objectes que veiem escampats, de manera casual, per tota l’obra: tasses escantonades, ampolles i paperets per terra, garlandes desmenjades, fanalets de colors...

La M-E-T-A-F-O-R-A genial que ens fa intuir que s’han consumit, fumat, substancies al·lucinògenes: Un canelobre d’oli que ens remet a un narguil!

El gos (un carlino o pug, com vulguis) recolzat a la paret. El gat prop dels peus de l’avi...

 

- Entenc, entenc... I l’amo del lloc també està amagat a l’obra?

 

- No acabo de comprendre la pregunta.

 

- És que veig el fulard d’en Wally allà al fons i em pensava que era una pista.

 

- JAJAJAJAJAJAJA!! De vegades tens un humor un xic surrealista, “meine liebe”

 

- I el paraigües vermell?

 

- Aaaaah! Vet aquí el “leitmotiv”  d’aquesta obra!!. El que ens duu fins a copsar, de manera preclara, tot el missatge que ens vol transmetre l’artista. I que, en un intent que no passi desapercebut, ens revela, magnànimament, en el títol de l'obra.

 

- Que és...?

 

- “Restes de la revetlla sota la pluja”