Pensaments inconnexes -XXIII-

Del Saló del Còmic i altres cues.

Dissabte matí. Amb el meu fill mitjà ens apropem a Montjuïc. Al Saló del Còmic.
Són 3/4 de 10 i les cues son immenses.
Tota l'avinguda Maria Cristina està plena de frikies (com nosaltres) disposats a remenar i fer cues per intentar que algun dibuixant ens dediqui la seva obra.

Hi ha gent disfressada (bàsicament de personatges Manga). Turistes japonesos que fan fotos als occidentals disfressats com els protagonistes de les seves sèries de dibuixos...

També es podia trobar una petita història de la censura sobre els còmics. Com es modificaven (o desapareixien) vinyetes, diàlegs... Fins i tot durant la República..

L'organització un xic desorganitzada amb això de les cues dels dibuixants...
Però algunes coses ens hem firat.

Tots dos som fans de Batman:
Però també he aconseguit que l'enganxés la màgia de De Profundis, del gallec Miquelanxo Prado. El llibre porta, a més a més dos DVD's, amb la pel.licula d'animació i altres extres.

Per poquet no hem aconseguit que ens el signés...

Ni us explico les cues per Moebius, Manara, Gimenez, Azpiri i dibuixants americans de Marvel i DC...

Jo, que no vaig poder anar l'any d'Hugo Pratt (ja sabeu el dibuixant d'en Corto Maltés), avui he triomfat amb un altre dels meus dibuixants preferits:

Vittorio Giardino

Dibuixant Italià. Amb una narració realista i poderosa.
(heu vist la dolcesa i sensualitat del dibuix de la dedicatòria?)

Aquesta obra, que consta de 3 toms, transcorre durant la Guerra Civil, a Catalunya. A Barcelona i el front de l'Ebre.

No sé si us agraden els còmics.
Jo us recomanaria aquesta "trilogia". Una historia que es barreja amb l'Història, sense prendre partit.
Amb una Barcelona dibuixada amb detall i, fins i tot diria, estimació.

Haurem d'esperar fins l'any vinent per veure qui ve... I començar a fer cues...

Pensaments inconnexes -XXII-

De segrest i altres llibertinatges

Ha sigut una setmana de teatre.
Dimecres, al Nacional. la pre-estrena de Boris Godunov de La Fura dels Baus

Recordeu el segrest, per part de terroristes txetxens, del teatre Dubrovka de Moscou l'octubre del 2002?
Doncs Àllex Ollé i David Plana fan servir aquest fets i la transcripció de les declaracions dels supervivents per elaborar part de l'espectacle.
A l'escenari, en comptes d'un musical com a Moscou, Boris Godunov de Puixtkin. Una obra que parla de l'ambició i de la falta d'escrúpols per aconseguir el poder.

Un gran muntatge escènic.
No hem d'oblidar que el fort de la Fura no són les paraules i que s'ha envoltat de actors "tradicionals".
I que, malgrat no acabes de sentir-te mai "segrestat", penso que és recomanable.

(Acabo de sentir el comentari de CatRadio... i l'ha deixat força malament. No ho comparteixo. En Toni Moreno m'ha semblat un pel massa purista. Però per gustos...)

Canvi de terç i estil
Ahir, dijous, al Poliorama, El Llibertí:

Quasi un vodevil magistralment interpretat per Laura Conejero i Ramon Madaula.
Un dia a la vida d'en Diderot, un dels pares de l'Enciclopedia, allotjat al pavelló de caça d'un amic seu.

Sens dubte molt recomanable per passar una estona entretinguda, amb somriures i riures intel.ligents.
L'hora quaranta, més un quart de descans, passen sense que ens adonem...

Queden poc dies... Si podeu aneu-hi.
(gràcies Carme...)